Voldríem acabar aquest apartat tot assenyalant, finalment, les desavinences també entre els germans Simon Delitala. Parlant de les relacions entre Mateu Lluís, Joan Francesc i Joan Baptista, Bartomeu Simon escriurà a Domènec:
"Sembra che tra di loro vogliano imitare ad Abele e Caino. Epperò scrisse bene vostra madre che li tenessi tutti separati perché l'indole è diversa" (4 d'octubre de 1782).
Per concloure, ens sembla oportú citar una altra advertència de Bartomeu Simon al seu fill Domènec, a qui des de Càller recordava el següent:
"Vi ho prevenuto che voi se volete vivere tranquillo vivete solo senza campagnia di fratelli, se non se con Gian Francesco ch'è d'un'indole simoniana e molto assomigliante al vostro temperamento" (1 de novembre de 1782).
III.8.- Trajectòria professional dels seus fills
A partir de l'any 1780 Domènec Simon, convençut que no existia la possibilitat d'aconseguir a Sardenya cap altre càrrec tan decorós, va interessar-se pel Vice-censorat general que G. Cossu volia erigir a l'illa i que efectivament li fou confiat dos anys més tard. Precedentment, però, ja havia deixat l'advocat Tonso per tal d'entrar al despatx de l'advocat fiscal del Suprem consell de Sardenya, sota la direcció del cavaller Cappa (TOLA 1966, III, 189), des d'on podia interessar-se més directament per les causes jurídiques que en aquell període ocupaven el seu pare, que el va constrènyer a continuar a Torí, tot mantenient el seu càrrec a Càller, fins a l'any 1791, en què semblà al capdavall necessari el seu retorn.
El seu germà Mateu Lluís, mentrestant, que l'any 1781 s'havia llicenciat en Teologia a la Universitat de Càller -al col·legi teològic de la qual fou admès aquell mateix any-, va abandonar la carrera eclesiàstica per tal de dedicar-se a l'estudi de la jurisprudència, disciplina en què va llicenciar-se també a la Universitat calleresa l'any 1784, canviant tot seguit la seva col·legiatura per la que li corresponia al col·legi d'Arts Liberals. L'any següent el trobarem duent a terme la pràctica forense al
