Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/75

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



despatx de l'advocat dels pobres, d'on va passar el 1786 a la In­tendència general de Sardenya, sota la direcció de G. Giaime. D'aquí serà promogut el 1789 a substitut de l'Advocat fiscal de Sardenya, càrrec que li serà plenament confiat l'any 1795 (AURIBALDO 1800, 21).

 És molt més complexa i interessant la trajectòria professional de Joan Francesc Simon, de qui ens ha arribat una abundantíssima informació que ell mateix volgué llegar entre els seus papers. Llicenciat en Teologia per la Universitat de Càller, va ser agregat en aquest col·legi el juliol del 1784, moment a partir del qual començà la seva carrera de predicador. És així com als vint-i-dos anys, concretament el 30 d'octubre de 1784, el trobem discutint amb els pares Ll. Soffí i A. Ber­lendis el text del que havia de ser el seu primer sermó pú­blic a Càller. De la capital del Regne, tot seguit, va passar a l'Alguer, on el seu pare -en una breu visita a la seva ciutat- va encarregar-se d'organitzar el panegíric que hi havia de pronunciar.[1] El 1787, finalment, Joan Francesc Simon es va beneficiar d'una de les les tres abadies de Sardenya, la de San Michele di Salvenero i de Santa Maria di Cea. Dos anys més tard fou nomenat protonotari apostòlic, ocasió que aprofità per dur a terme el primer dels seus quatre llargs viatges per la península italiana: havent-se embarcat a l'Alguer l'1 d'abril de 1789, va viatjar per Livorno, Siena, Vi­terbo, Roma, Savona i Torí, on romangué fins al 5 de juny de 1794, tres mesos abans del seu retorn a Càller durant el qual acompanyà el nou virrei Vivalda i el marquès de la Planarja.

 Són gairebé del tot inexistents, en canvi, les notícies relatives al fill petit de Bartomeu Simon, Joan Baptista, que els estudis biogràfics que hem tingut en compte sovint ni tan sols esmenten. Gràcies al ric epistolari que hem analitzat, però, és possible de reconstruir sumàriament la seva biografia, de la qual no podem més que destacar la seva poca inclinació envers l'estudi i la literatura, fenomen que el distingeix clarament dels seus germans i justifica l'absència d'interès que la seva figura ha desvetllat. A causa del seu fracàs en l'estudi del llatí, Bartomeu Simon encarregà la seva educació, fora del Col·legi de nobles, a un escolapi gràcies al mestratge del qual Joan Baptista aconseguí el Magisteri el mes de desembre del 1782. Ha­vent esdevingut sacerdot, es retirà a Sedilo -de la parròquia de la qual fou rector fins a l'any 1786- i posteriorment a l'Alguer, on havia de transcórrer la resta de la seva vida gairebé en l'anonimat.


 III.9.- Davallada econòmica

  1. AG, llig. 550, "Memoria di Gianfrancesco Simon riguardo ai panegirici avuti". A la BComA, mss. 46 i 47, s'han conservat certs panegírics de Joan Francesc Simon corresponents a l'any 1785.