Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/83

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


-la família del qual, d'altra banda, travessava un període de relacions molt tenses amb Bartomeu Simon- fou nomenat vice-subdelegat patrimonial, càrrec que malgrat tot no pogué ocupar durant la primera llarga absència de Bartomeu Simon de l'Alguer[1].

 Efectivament, entre el 1806 i el 1813 Bartomeu Simon va haver de tornar a residir a Càller a causa d'un nou recurs que contra ell i contra el capítol de la catedral calleresa havien interposat, abans del 21 d'octubre del 1806, els germans Pietro Francesco i Rita Pozzo. Es tracta d'una complexíssima causa relacionada amb l'herència del marquesat de Sedilo sobre la qual, d'altra banda, ens han arribat poquíssimes dades. Ens convé anticipar, però, l'any 1811 Bartomeu Simon va haver de tornar als germans Pozzo els beneficis percebuts gràcies a l'administració dels béns dels difunt marquès de Sedilo, que no li corresponien. Creditor alhora envers al capítol de la catedral calleresa, sempre a causa de l'herència del marquesat de Sedilo, Bartomeu Simon no va poder tornar a l'Alguer fins al 13 de juny de 1813, tot esperant un acord amistós amb el capítol callerès[2].

 Mentrestant havia estat nomenat inspector de la duana cívica, càrrec que ocupà formalment el 22 de desembre de 1811, tot i que llavors encara residia a Càller. El 26 d'abril de 1814 fou confirmada la seva jubilació, sol·licitada el 20 d'abril del mateix any, justificada no només per la seva edat sinó també per les inestables condicions de salut, que l'obligaven de feia temps a negligir les responsabilitats inherents als seus càrrecs[3].

 Fora d'això, no ens han pervingut altres dades relatives als seus darrers anys de vida, que va transcórrer en companyia de la seva muller Maria Antíoca Màssala i del fill canonge, Joan Baptista Simon.

 Va morir a l'Alguer el 13 d'abril de 1817, als vuitanta-quatre anys d'edat, i fou enterrat com el seu pare a l'església de la Misericòrdia[4].

  1. ASC, Segretria di Stato, II, llig. 699, doc. de l'any 1809, s.n.
  2. Per tal d'agilitzar aquest afer, rere petició del mateix Bartomeu Simon el 3 de maig de 1812 les autoritats van establir una reial delegació que havia d'ocupar-se de la causa entre el capítol de la catedral de Càller, els hereus Pozzo i Bartomeu Simon, que d'aquesta manera pogué tornar a l'Alguer (ASC, Regie Provvisioni, llig. 36, núm. 72).
  3. ASC, Regie Provvisioni, llig. 35, s.p.
  4. El canonge A.M. Urgias va firmar la seva defunció al "Liber mortuorum" [1812-1817] de l'ACVA (01/01, M, 6, I, f. 160v). Veg. també al "Libro de confratelli della Arciconfraternita della Morte", de l'arxiu de l'església de Sant Francesc de l'Alguer, els comptes relatius a l'any 1817, on consta el seu traspàs. A l'AG, llig. 604, pot consultar-se finalment l'"Inventario dell'eredità di D. Bartolomeo Simon", firmat pel notari Bernardino Palombella; existeix còpia d'aquest document a l'ASS, Atti Notarili Originali, Tappa di Alghero, Bernardino Palombella, vol. I, strumento 7, ff. 10-31, (vegeu-ne un extens estudi dins TAVERA 1978-1979, 112-149).