Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/85

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


relacionar-se no només amb les autoritats piemonteses sinó també amb particulars residents a l'interior de l'illa[1].

 Gràcies al seu càrrec de vice-cònsol de les Dues Sicílies, a més, Domènec M. Simon va ser constantment en contacte amb vaixells compromesos directament o indirecta amb el comerç marítim que feia cap o procedia de la península ibèrica. I no només això: la seva relació amb soldats espanyols durant la guerra de Successió austríaca ens la demostra el següent document en què un grup de presoners declarà la bona voluntat del vice-cònsol en un insòlit certificat:

"Nosostros los avajo firmados, sargentos de las tropas de S.M. Cathólica, prisioneros de guerra en esta plaza de Alguer, certificamos como el señor Don Domingo María Simón, cónsul de S.M. de las dos Sicilias en esta ziudad, se ha mostrado con la tropa prisionera muy affecto, zelo y actividad en todo lo que a nuestro favor ha sabido y podido obrar, pues nos ha servido como si fuera nuestro propio padre; el que es acreedor a qualquiera gra­zia que S.M. Cathólica se digne hacerle, por lo que le damos la presente zertificación, firmada de nuestra propia mano"[2].

 Si bé les llengües familiars entre les quals va créixer degueren ser, com acabem de veure, l'italià i el català,[3] Bartomeu Simon de seguida va entrar en contacte amb el castellà, llengua de l'ensenyament -amb el llatí- de les institucions jesuítiques del període (Turtas 1981, 57 i ss).

 També les Universitats sardes eren encara fortament castellanitzades durant els anys en què Bartomeu Simon va estudiar-hi Lleis. Només cal recordar, en aquest sentit, els dos darrers rectors de la Universitat calleresa abans de la reforma del ministre Bogino: es tracta d'Angel María Carta (1737-1754), autor de les "Rimas espirituales" falsament atribuïdes a María Rosalía Merlo, i encara de dos sermons castellans, el Sermón del angélico doctor Santo Thomás de Aquino (1720) i el Sermón que

  1. Veg. a l'AG, entre d'altres documents de Domènec M. Simon, el núm. 264, "Auto de assignación de quatrozientos escudos de dote de monja firmado y jurado por el noble Don Domingo María Simón a favor de su hija Doña Cathalina Luisa Simón". Són també redactats en castellà els documents derivats del seu càrrec de tresorer reial, a més dels que tenen un caràcter més personal, com per exemple el seu testament.
  2. AG, llig. 618, carta firmada a l'Alguer el 12 d'agost de 1745.
  3. Convé recordar el segon matrimoni de Bartomeu Simon amb Antíoca Màssala, natural de l'Alguer, parenta estreta del poeta alguerès J.A. Màssala. El català, d'altra banda, era l'única llengua que Bartomeu Simon podia adoptar en la seva relació amb l'abundant servei: ja veurem més endavant que un dels principals protagonistes de la seva obra poètica, Aleix, s'expressarà únicament en aquesta llengua.