Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/88

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 El segon text català degut a Bartomeu Simon que volem tenir en compte consisteix en una altra còpia,[1] en aquest cas d'un fragment del Llibre dels secrets de agricultura, de fra Miquel Agustí.[2] Bartomeu Simon, en un esborrany ple de correccions, va resumir els capítols relatius als "Secrets del pomer" i els "Secrets del perer".[3] Molt més que no pas això, però, ens interessa destacar el fet que aquesta brevíssima còpia no només confirma l'extraordinària difusió de l'obra de Miquel Agustí, sinó que representa l'únic cas segur de relació directa de Bartomeu Simon amb un text català no redactat a Sardenya.

 La influència d'aquesta coneixença fou molt més intensa d'allò que inicialment podria semblar. Bartomeu Simon va aprendre-hi tot un seguit de termes i de solucions ortogràfiques de les quals va voler deixar constància al tercer document que ara volem analitzar: una llista d'expressions errades, sovint termes dialectals o bé barbarismes, amb llur equivalent extret sens dubte de l'obra de fra Miquel Agustí.[4] Així sembla insinuar-ho si més no la coincidència de diverses veus amb les copiades als fragments de què acabem de parlar, a més de la temàtica fonamentalment agrícola dels termes recollits. Pel que fa als aspectes ortogràfics que van colpir Bartomeu Simon, convé anticipar que essencialment els adoptà per a la seva obra literària catalana, inicialment escrita segons criteris ortogràfics italians o bé basats en la fonètica algueresa i posteriorment corregits tot seguint algunes de les solucions que consten a la llista nascuda de la lectura de l'obra de fra Miquel Agustí.[5]

 Finalment, el darrer text no literari en català que hem tingut ocasió de consultar i que podem atribuir amb seguretat a Bartomeu Simon consisteix en una llista de noms catalans de peixos,[6] llista que no hem aconseguit de relacionar amb cap altre text conegut ni amb l'obra poètica del seu autor.

 Pel que fa als fills de Bartomeu Simon, cal destacar en primer lloc el fet que l'abundant correspondència que ens n'ha arribat i que ja hem estudiat més amunt és completament redactada en italià, tant quan les cartes són adreçades a Bartomeu Simon com quan ho són a un dels germans. L'única excepció a aquest eloqüent costum ens ve donada per l'esmentada carta, escrita en castellà, que el 24 de juny de 1795 Domènec Simon adreçà des de Torí a la seva mare.

  1. AG, llig. 701bis.
  2. M. AGUSTI, Llibre dels secrets de Agricultura, casa Rustica y Pastoril (Barcelona: Esteve Liberós, 1617) (Apèndix 6, núm. 223).
  3. La còpia correspon, més exactament, a les ps. 54-56.
  4. AG, llig. 701bis. Vegeu-ne la transcripció a l'Apèndix 7. Aquesta llista, atribuïda a Domènec Simon, va aparèixer publicada, amb algunes variants respecte a la nostra transcripció, dins Caria 1991, 132.
  5. No cal dir que, per aquest motiu, adquireix una importància fonamental l'aparat de variants amb què anotem la transcripció de les poesies de Bartomeu Simon.
  6. AG, llig. 701bis. Veg. la transcripció d'aquesta llista a l'Apèndix 8.