Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/110

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


obrir los uylls, o saltar, o correr, o altre moviment pus gran o petit, encontinent es fet e complit, sens que fretureje o sia mester que l'anima fassa al cors negun parlament, ne li dó signe o senyal, mas al meteix punt e instant que l'anima vol que alguns dels dits moviments sien fets, lo voler e lo fet són tot un. Talment que no es mester que l'anima digué als uylls: — Clucats-vos.— O digue a les cames:— Correts.—O als altres membres:— Fahets aixi e aixi. — Mas, com ja vos he dit, lo voler e lo fet són tot un.»


L'ase declara com la dita autoritat se deu entendre

«Déu Tot-poderós, al punt e instant que ell vol e li plau que sia feta qualque cosa al món pus gran, ço es assaber, al cel o en la terra, encontinent al meteix punt e al meteix moment es fet e complert, sens que li sia mester de dir: — Tal cosa sia feta. — Mas, al meteix instant que ell ho vol e li plau que qualque cosa sia feta, al meteix punt e instant es fet e acomplit: talment que lo voler e ésser fet són tot hu. E aixi fa l'anima intel-lectiva en aquest món pus petit, ço es assaber, al cors de l'home, e en aquesta manera s'enten la dita autoritat, ço es assaber: — Fahem l'home a nostra imatge e semblança. — Car ell parla de l'anima, ço es assaber, que aixi com Déu fa tot ço que li plau al món pus gran, ço es dir, al cel e en la terra, aixi e per semblant manera fa l'anima al món pus petit, ço es dir, al cors de l'home; talment que vostra anima intel-lectiva es feta a imatge e semblança de Déu.»