Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/67

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


temps es calt e humit (qui son dues causes generatives), encontinent los dits ous grellen e d'aquells naixen llagostes aixi petites que sembla que sien formigues de color negra. Aquelles comencen a menjar e rosegar les herbes, les ales creixen-los e volant van-se'n aprés llurs afers. Puys aquelles meten llurs ous sota terra, com ja vos he dit, e fan tot aixi com llurs precehidores, sabent que si leixaven los dessus dits ous sus en la terra serien guastats per lo temps de gelada e per lo fret, talment que gens no grellarien, ço que seria causa que llur nació seria en breu temps finida e exterminada del món. En aprés elles se governen e's conduhen totes sots un rey, e nulla de llur companya no gosa volar tro a ço que lo dit rey vola. Aytambé hi ha entre elles diverses ordinacions e costumes, a les quals, si qualcuna contravindrà, n'es greument punida. Aquelles massa serien llongues a recontar; perquè cercats altres rahons o proves per sotstenir vostra falsa opinió e haurets sobtana resposta, mas no parlets fins a ço que hajats pensat ço que devets dir e no porets fallir.»


Fra Encelm diu a l'ase

«Senyor ase, ja no'm cal llonch temps pensar sus ço que vull dir. Mas vós sabets assats, e ço es cosa palesa a tots, que les gents constituides en dignitat e noblesa mengen les delicades e sumptuoses viandes, e aquelles de menys dignitat o noblesa mengen les viandes grolleres e de menor sabor. Are donchs, nosaltres, fills d'Adam, menjam moltes precioses e delicades