Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/78

L'ase respon a fra Encelm

«Fra Encelm: me sembla que vós sóts un poch dolç de sal e lleuger de pès, ço es a dir que hi ha ben poch de saviesa en vós. Com sia aixi que los furts e mals que fan los fills d'Adam no'ls es gens licit de faher-los, e los damnatges que dehits que fan nostres animals dessus dits gens no són pecat envers Déu, ans los es permès e llegut de ço fer; car Déus los ha donat e ordonat vida en tals coses, e lo meteix diu Jesus Christ en l'Evangeli, parlant als homens: — Esguardats als ocells del cel, los quals no sembren ne llauren, e vostre pare celestial los apeixa e sadolla. — No devets, però, entendre, fra Encelm, que Déu los done a menjar ab la mà, mas ell vol dir que'ls ha ordonada vida e manera de viure, ço es assaber de les coses davant dites. Açò es una dignitat de grans senyors menjar e beure e gens no treballar com fahem nosaltres. Per què, bon home, jaquits aquesta fantasia, e tenits-vos per vençut, puys que no podets donar neguna rahó qui sia justa e vera.»


Fra Encelm parla a l'ase de les vestedures dels fills d'Adam

«Senyor ase, un'altra rahó per què devem ésser vostres senyors, es per causa de les belles vestedures de seda que portem, així com de porpra, vellut, cetí, damàs, cotó, lli e llana, ben