Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/140

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 La branca del dret més difícil de fixar y definir es la que 's refereix á la organisació de la familia y regulació de la propietat, que son las bases de la llegislació civil. Contats, contadíssims, si es que algún n' ha existit, son los pobles en que s' hagi ofegat la societat familiar y prescindint de la propietat individual. Baix los régimens més tiránichs, la llar doméstica ha merescut cert respecte, y fins quan la col-lectivitat, representada per un ó per molts, s' ha cregut árbitra de disposar á son capritxo dels bens dels súbdits ó ciutadans, s' ha deixat á aquestos la potestat de fer entre ells transaccions y contractes. Pot haverse establert lo sistema de castas; pot haverse fundat la organisació del Estat en la esclavitut del major número: la classe priviligiada, la que ha representat l' element actiu, ha gosat sempre d' un grau de llibertat que li ha permés establir la competencia entre sos membres. Moltas vegadas, las institucions políticas han estat en contradicció ab las de dret civil, establint las unas lo despotisme y reconeixent las altras la llibertat, ó vice versa, peró fins ara no hi ha hagut en cap Estat un poder prou potent pera ofegar totas las iniciativas. Sempre s' ha hagut de deixar oberta una válvula per la qual pogués escaparse lo vapor de la llibertat, producte fatal y necessari de la naturalesa del home. L' Estat pot contrariar la lley natural, pero no destruhirla.
 Si la missió propia del Estat en la definició y aplicació del dret, ó sigui en lo cumpliment de son fí jurídich, no es altra que presidir y regular la lluyta entre ls interessos distints y fins oposats dels elements associats, un cop lo meteix Estat entra á fomentar la civilisació y la cultura general, no deu reduhirse á presidir y regular la lluyta, sinó que ha de pendre en ella part activa. Al establir serveys públichs, com per exemple los de correus, telégrafos, etc, etc, tota la forsa social se utilisa com element actiu de competencia. Si crea universitats y escolas, y organisa museus, y subven-