inclinarse cap al costat de la llibertat, lo perjudici es petit: si va á parar al altre extrem, com succeheix quasi sempre per desgracia, los perjudicis són de trascendencia. Del afany unificador no 'n pot resultar més que una organisació semblant á la militar. Las voluntats individuals han de inclinarse davant de la ordenansa, y las iniciativas, trovant obstacles per tot arreu, han de encongirse y enervarse. Quan una nació está subjecta á tal régimen, tot s' espera del Estat; mes com aquest, quan deixa de ser la sintésis de las iniciativas particulars, es inepte pera produhir cap millora, lo natural é inevitable es que porti la nació cap á la decadencia.
Miris com se vulgui, la igualtat no es un element de progrés sino en quant es condició de la llibertat. Aquesta es la que produheix l’ avens y la millora, fills sempre de la diferenciació, y per lo tant, l' interés general ha de ser sempre considerat com la suma dels particulars. Aixis ho considera lo sistema particularista, quals grans ventatjas poden condensarse en la resistencia organisada que oposa á las invasions del igualatarisme.
L' argument capital dels unificadors es que ells favoreixen la marxa de la civilisació que, diuhen, camina cap á la unitat. Pera ells, l’ ideal de la humanitat es un sol Estat, ah un sol poder, una sola lley, una sola relligió, una sola llengua etc, etc. Llur objectiu es la simplicitat portada al extrem de no ser possible la mes petita diferenciació. Somian no sols en la pau de nació á nació, sinó també en la pau entre tots los elements que avuy están en competencia. Las iniciativas particulars los destorban, y voldrian suplirlas per una reglamentació uniforme, que previngués tots los casos y s' estenguén per tot arreu. Sols en cas de realisarse llur somni creurian que l' home ha arrivat al estat de perfecció, que fan consistir en la igualtat absoluta.
Admetem en suposició que s' ha realisat aquest somni y
Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/177
Aquesta pàgina ha estat revisada.
