Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/181

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Resumint ja las ideas exposadas en aquest capítol, direm que la igualtat es un element tan necessari al Estat com la varietat, puig que sóls per ella pot regularse l' interés col-lectiu, igualment llegítim que l' individual. La igualtat es condició essencial de la llibertat en exercici y del dret que la garantisa, pero es al meteix temps llur major perill, sinó se la reduheix á límits que no pugui traspassar. Essent la varietat y la igualtat dos principis contradictoris, y debent descansar en los dos las societats, la missió del Estat es armonisarlos de manera, que aunats contribuheixin á la consecució dels fins socials. Sempre que un dels dos principis logra predominar, naix lo desordre, y l' Estat sufreix una malaltía grave. Si 'l desequilibri prové d' excés de llibertat, se manifesta 'l mal per la exuberancia de moviment, lo progrés s' atropella, y entre ensopegadas y caigudas, lluny de avansar, retrocedeix: si prové d' excés d' autoritarisme igualatari, l' anémia dona iguals conseqüencias. Las organisacions unitarias son impotents pera establir y conservar l' equilibri, que es, en cambi, la base de la organisació particularista.