Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/190

cunstancias sóls se troban en grau més ó menys perfecte en l' Estat petit.
 En aquest, ademés, la acció social pera ‘l foment del progrés pot ser molt mes enérgica que en l’ Estat gran. Lo gobern está en relació constant y directa ab los gobernats, y per poch que s' ocupi d' estudiar las tendencias que 's manifestin, tindrá medi de fomentar las útils y de combatre las perjudicials. Los serveys generals poden desempenyarse ab tota regularitat, essent pera ells un esperó constant de millora la vigilancia inmediata del públich sobre 'ls encarregats de prestarlos. En l’ Estat petit hi ha entre tots los elements components una compenetració que es completament impossible en los Estats grans, y si en ells arriva á entrarhi la noble emulació en alguna de las manifestacions de la activitat, los resultats son assombrosos. Testimoni d' aixó 'n son las ciutats gregas de la época clássica y las petitas repúblicas italianas del Renaixement. ¿Quin Estat gran pot alabarse de haver fet tant com la més insignificant d' aquellas ciutats ó repúblicas, en pró del avens de la humanitat?
 Totas las ventatjas que pot alegar l’ Estat gran s' enclouhen á la d' extendre la unitat artificial á una agrupació numerosa d' homens y á un gran espay de territori. La lley es general y una, y davant d' ella han de prosternarse totas las varietats locals, tots los interessos particulars. Aquesta unitat de lley y de poder dona al Estat gran forsas y medis pera no tenir que reduhirse á la vida interior y poder exercir pressió ó influhencia al exterior sobre 'ls altres Estats més débils. L' Estat gran, ademés, s' alaba de corretjir alguns dels defectes y perills del Estat petit. Lo poder central, disposant de poderosos recursos, y no estant en contacte directe ab la major part dels gobernats, ofega la acritut de las faccions locals, y en cas de que 's manifesti, la reprimeix ab duresa. En ell, las disputas entre 'ls partits son