Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/205

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

compost á tots los graus del federalisme, sabém també que apliquem al tot lo que en rigor correspón sóls á una part, com veurem luego, aixís com al calificar de organisació particularista la que estem estudiant, donem á una part lo nom d' un tot més extens. En efecte, lo federalisme no es altra cosa que una de las manifestacions del sistema particularista. Aquest es molt més ample per sa propia naturalesa, puig que ‘l separatisme y la independencia completa de las petitas agrupacions entran també dins del particularisme.
 Entenguis be, ademés, que al dar á la organisació particularista á que aspirém la calificació d' Estat compost no ho fem á tontas ni á cegas. De tots los graus de federalisme, lo que trobem mes perfecte y adequat pera fomentar lo progrés dels pobles, es lo que porta especialment aquell nom. Verdader terme mitj entre la unificació de las varias parts d' un Estat y llur separació completa, es l' únich que reuneix las ventatjas de una y altra, y que pot produhir la armonía entre la llibertat y la igualtat, que, segons havem demostrat, es la missió de la societat política.
 Després d' aquestas explicacions y al objecte d' aclarar més lo concepte de la associació d' Estats, passem á desentranyar la significació del sistema federatiu.
 Lo primer que en los temps moderns ha endevinat la trascendencia de la organisació particularista, es sens dupte Montesquieu. En la seva obra De l' esprit des Lois, s' hi llegeixen los següents párrafos:
 «Si una república es petita, es destruhida per una forsa extrangera: si es gran, se destruheix per un vici interior.»
 «Aquest doble inconvenient afecta igualment a las democracias y á las aristocracias, tant si son bonas com si son dolentas. Lo mal está en la cosa meteixa: no hi ha cap forma de posarhi remey.»