cedir molt al principi de unitat. De la meteixa manera que en la historia no s' ha realisat jamay, ni jamay se realisará l' ideal d' una monarquia pura ó de una democracia completa, tampoch ha existit ni existirá un exemple d' unitarisme sens barreja de federalisme, ni un federalisme sens barrejas unitarias. Precís es, donchs, que profundisem una mica mes la matéria á fí de deixar ben caracterisat en la práctica lo sistema que analisem.
Un dels autors que l' ha estudiat més de debó, l’ inglés Freeman, en sa History of federal Government, després de ferse cárrech de la dificultat de dar una definició perfecta, diu: «Lo nom de gobern federal, en lo sentit amplement práctich, pot aplicarse á qualsevol unió, quals membres components tinguin entre ells un grau de cohessió que passi del de una mera aliansa, per molt íntima que s' imagini, y disfrutin particularment d' un grau de independencia que passi d' una mera franquicia municipal.» Afegeix luego, tractant de caracterisar lo sistema: «Dos requisits semblan indispensables pera constituhir un gobern federal en sa forma més perfecta. Per un costat, cada un dels membres de la Unió deu ser completament independent en aquellas materias que exclusivament li interessan: per altre, un poder comú deu tenir atribucions completas pera tot lo que correspón á la col-lectivitat.» Y pera acabar de aclarir aquestas ideas, diu més endavant: «La existencia de distints membres en la Unió deu ser diplomáticament desconeguda pera las nacions extrangeras, que jamay han de tractar sino ab lo gobern central. Una Unió federal, en resum, ha de formar un sol Estat en quant se relaciona ab los poders extrangers, peró ha de compondres de varis Estats en quant á llur administració interior.»[1]
- ↑ History of federal Government, per Edward A. Freeman. Capítol primer,— General introduction.
