órgans que representin lo poder del conjunt, més ab relació ab las necessitats de defensa que no pas pera qüestions de ordre interior, no tenint aqueix poder jurisdicció directa sobre 'ls individuos, ab los quals sols pot comunicarse per intermediació dels poders dels Estats associats, lo conjunt reb lo nom de Confederació d' Estats. Quan los órgans creats per la aliansa definitiva representan lo poder del conjunt, ab relació aixís á las necessitats de la defensa exterior com de la garantía de certs drets y llibertats en lo interior, y están aqueixos órgans del poder central prou desenrotllats pera poder exercir en las materias que tenen encarregadas jurisdicció sobre 'ls Estats particulars y directament sobre 'ls individuos de que aquestos se componen, la agrupació porta lo nom de Estat compost ó Estat federatiu.
Per poch que 's reflexioni, apareixerá clar, que totas las veutatjas que havem indicat son fillas de la conformitat de la organisació particularista ab las ensenyansas de la naturalesa. Aspirant, no á la uniformitat, sinó á la unió, emplea los medis que portan á aquesta, y rebutja los que poden produhir aquella. No cerca res per la imposició, y ho espera tot de 'l associació. Essent lo contrari del sistema de opressió, que segons gráfica expressió de Herbert Spencer, surt del militarisme, sa forsa principal es l’ industrialisme, y fugint del régimen de cooperació forsada, que va acompanyat de la desigualtat de classes, tendeix á la cooperació voluntaria basada en llur igualtat legal.
La associació, aplicada a la organisació del Estat, produheix los meteixos beneficis que la companyía entre 'ls individuos. Aixis ho vegeren los reys absoluts, quan pera defensar llur poder amenassat establiren entre ells los que 'n digueren santas aliansas. Lo meteix que feren los reys pera robustir l’ absolutisme, poden fer los pobles pera garantir llurs llibertats. Lo difícil era trobar la manera, y aquesta la
Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/217
Aquesta pàgina ha estat revisada.
