Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/23

 Del trist privilegi que te la nació espanyola d'anar al davant de totas en punt á deute públich y á oficials generals, se'n desprén que 'ls dos grans cáncers de son cos gangrenat siguin la miseria del tresor y 'l militarisme. La síntessis de la nostra historia contemporánea pot reduhirse á pronunciaments, quals únichs efectes han sigut devorar lo poch capital que 'ns quedava. Ja quasi res tenim. Uns pronunciaments van empassarse ab pocas bocadas los bens de la desamortisació eclesiàstica; uns altres van engolir los de la beneficència; uns altres van rosegar los de propis, y entre tots van fer de manera que lo millor que teniam, com las minas d' anomenada universal, passessin á mans d' extrangers que las explotan. Nos quedan alguns boscos, y ja estém cavilant com nos ne desfarem, encara que ab la tallada acabem d' arruïnar la agricultura, y de convertir en payssatges llunars, sechs y erms, grans trossos de terra, que posats en altras mans serian verdaders poms de flors. Ab tot y això, no 's cregui pas que s' hagi ja fet lo darrer pronunciament. N' hem de veure encara alguns més. Ben clar nos ho diuhen los que tot sovint abortan. Es inevitable que un dia ó altre n' arrivi algun á naixer ab prou vida pera ensorrar tot lo que 'l destorbi.
 No 'ns fora difícil trobar alguna altra materia, en la qué, si no tota la nació, una bona p rt d'ella va al davant de las demés del nostre Continent. Cap d' aquestas, en efecte, arriva á guanyar en la inmoralitat pública y privada que se manifesta no sols en la capital, sinó en la major part de ciutats y vilas d'importància. Madrid fa veure que viu de la política, però lo que realment sosté son luxo y satisfà sos capritxos, elevats á necessitats, no son pas los sous que escuran los pressupostos, sinó los chanchullos y traficas que se fan ab tot lo que ha de ser resolt en sas oficinas. A Barcelona, per exemple, lo chanchullo y la trafica d'expedients