Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/239

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

regula la propietat de conformitat ab los antecedent, necessitats y aspiracions de sas comarcas. En l’ exercici de las atribucions sóberanas que conserva, sa llibertat es completa. Ni cap altre dels Estats associats ni ‘l poder que representa lo conjunt tenen cap dret de intervenir en sa vida interior. En totas las materias á que no s' ha extés la limitació al constituhir l' Estat compost, cada un de sos membres es soberá y autónom.
 De tot lo dit resulta ben clar, que al destriar y distribuhir las atribucions de la soberanía entre las parts y ‘l tot del Estat compost, la flexibilitat propia del sistema fa que puguin ser atesas totas las necessitats y conveniencias. Estre l' Estat general y ‘ls particulars han de exercirlas totas, puig que las que no s' han encarregat al primer quedan reservadas als últims. Aquestos son los originariament soberans, per qual motiu, sigui la que sigui la part de soberanía de que ‘s desprenguin, en la restant segueixen sentho. En aixó consisteix la essencia del sistema particularista quan pren la forma de associació d' Estats. Las reglas que havem indicat en aquest capítol contribuheixen á que ‘ls resultats siguin los més favorables possibles, en relació á las condicions en que ‘s trobin los pobles que adoptin lo sistema.