Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/24

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


oficials no pot pas tenir tanta importancia com á Madiid: pero en cambi, en moltas ocasions se treu de la explotació dels americans que arriban ab la fortuna que han fet en metálich, tant ó més que de la gran industria, que dihem es la nostra vida, y sempre 's confía més en lo joch al descubert que 's fa á la Bolsa, ab lo que 's ploma desvergonyidament al que te la debilitat d' atansarshi ab algun diner, que no pas en los barcos del port ó en los telers de las fábricas. Se 'ns dirá que aixó 's fa per tot arreu; que la explotació dels descuidats no es cosa exclusivament nostra, y que totas las Bolsas del mon son més ó menys un joch no ja d' etzar, sino de ventatja, en lo qual uns quants van sobre segur, y 'ls demés completament á las foscas y desorientats. No ho negarem pas. Farem, si, notar que tota aqueixa trafica no 's fa quasi en lloch en tan gran escala com entre nosaltres. Aqui, la major part pretén per tals medis no sols viurehi, sino enriquirshi en pochs mesos ó pocas horas. Aquí, de la darrera bacanal bursátil, en que hi va pendre part tothom; d' aquella munió de Societats mentida, quals capitals de farsa no s' han somiat may ni á Londres, no 'n queda res, absolutament res més que un camí de ferro arruinat y alguns milers de duros en projectes impossibles. En punt á inmoralilat, per desgacia, quasi ningú dels que 's mouhen y agitan en la nació podria tirar la primera pedra si algun dia 's tractés d' apedregar al inmoral, com á la adúltera de la Biblia. Los diners que passan per las mans dels funcionaris del Estat se fonen y s'evaporan, de la meteixa manera que 'ls que poden abastar los funcionaris de la Provincia, dels Municipis y fins de moltas Societats particulars. Los ministres se retiran richs, sens haver may guanyat més que 'l sou de sis ó vuyt mesos; de la meteixa manera que molts regidors ó diputats se fincan després de desempenyar durant igual temporada un cárrech que deuria ser gratuit y honorífich, essent lo