Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/249

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Recognoverunt Proceres, confirmadas y reconegudas pera la ciutat de Barcelona á títol de privilegi en 1283, van anar luego extenentse á altras ciutats, vilas y comarcas de Catalunya, com Gerona, Granollers, Igualada, districtes de las Franquesas del Vallés, del Maresme y Vilamajor y alguns altres, essen la última en adquirirlas Vilafranca del Panadés ab tota sa vegueria, en virtut del privilegi expedit en 1510 desde Monsó per lo rey Ferran, y confirmat prop d' un sigle més tart, en 1399 per don Felip, tercer de Castella y segón d' Aragó. Aquest procediment per extensió tenia molt de particularista, ab tot y que no gosava encara de la flexibilitat que la divisió de la soberanía dona avuy al Estat compost, y es un indici de que, si hagués pogut seguir desenrotllantse la política de la Confederació aragonesa-catalana, s' hauria lograt la unitat de la Península per medi de la unió de las distintas regions, molt més forta y fecunda que la que s' ha volgut fundar en la uniformitat pel camí de la imposició absorvent de una d' aquellas.
 Passem ja á examinar com funciona l’ Estat compost en quant té relació ab la garantía dels drets y llibertats individuals y corporatius.
 Dividida la representació de la soberanía, y co-existint los dos poders, general y particulars de cada un dels Estats associats, lo primer efecte que 's logra, es que la limitació del un per l’ altre sigui efectiva, sens que per aixó cap de ells se debiliti. Dins del Estat unificat,— y notis be aquesta diferencia, que es de las més importants, — per moltas divisions y subdivisions que 's fassin entre las diferents brancas del poder, totas han d' estar lligadas entre ellas per relacions de dependencia, puig que forman un tot que ha de tenir un cap. Si en l’ Estat unificat predomina lo principi autoritari, lo cap es lo rey ó president, y á sa voluntat están en definitiva subjectas las autoritats totas, per més que vulguin