En segón lloch, la organisació particularista, monárquica ó republicana, está en condicions molt distintas que la unitaria per lo que respecta á las causas que han impulsat als Estats simples á adoptar las prácticas parlamentarias. L' Estat simple, especialment si está regit per la monarquía hereditaária, quasi forsosament ha d' adoptar lo parlamentarisme, si vol fugir del régimen absolut. Lo rey es sagrat é inviolable, y está, per lo tant, excent de tota responsabilitat. Encarnació del poder executiu, no l’ exerceix directament, sinó per la intermediació de secretaris ó ministres responsables, que nombra y separa lliurement, sens subjecció á cap regla establerta en la lley fonamental del Estat. Si 's deixa al poder real en possessió plena d' aquesta prerogativa, sens darli ni tant sols una indicació sobre la forma y manera d' exercirla, imperará de fet l’ absolutisme. Lo poder real no té altre medi de coneixer las fluctuacions de la opinió del pays que las eleccions parlamentarias, y d' acort ab las manifestacions d' aquestas ha de exercir la potestat de nombrar y separar als ministres. Adoptada aquesta premisa, las demés conseqüencias del parlamentarisme venen tot naturalment. Lo rey pot tenir duptes sobre la verdadera opinió del pays, y pera desvaneixerlos no té altre recurs que posarla á proba en unas eleccions generals. Pera ferlas, necessita 'l rey poder disoldre l' Parlament. Dada aquesta potestat, y acceptat que 'l representant del poder executiu, rey ó president, sigui irresponsable y nombri lliurament los secretaris ó ministres responsables, ni hi ha terme mitj, y s' ha de triar entre la dictadura absolutista y ‘l parlamentarisme ab tots los seus inconvenients y viciosas prácticas.
L' Estat compost pot tenir lo sistema verdaderament representatiu sens regirse pel parlamentarisme, puig que pot marxar ab los poders ben desllíndats sens caure en l' absolutisme. Si la organisació es republicana, y 'l poder executiu
Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/254
Aquesta pàgina ha estat revisada.
