Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/258

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

organisació particularista tendeix á la bona distribució de la població entre las ciutats y la campinya, puig que no concentrant la vida en un centre, sinó espargintla per tot arréu, fa que fins en los més apartats extrems no hi falti res de lo necessari pera la vida moral y material. Pera comprobarho, fariam notar, que la rica aglomeració nort-americana, en un sigle de portentosa creixensa y contant ja avuy més de cinquanta milions de pobladors, no ha fet arrivar la capital Washington á cent cinquanta mil ánimas,[1] mentres que Madrid, centre de una nació pobre que no exedeix de divuit milions d' habitants, passa ja ó s' arrima al mitj milió, es á dir, que fa tres ó quatre vegadas la capital de Nort América: de la meteixa manera que la ciutat de Berna, centre dels tres millions de suissos que forman la Confederació, no passa de quaranta mil ánimas, ó sigui, poch més de la séptima part dels habitants de Barcelona, centre natural, encara que no polítich, de la aglomeració catalana, que no arriva á dos milions.

 Si seguíssim indicant las ventatjas de la organisació de que 'ns ocupem, veuriam que, per medi de la llibertat que garanteix á tots los individuos y agrupacions que s' uneixen, tendeix á trempar los carácters, regenerantlos quan están degenerats. Los carácters decauhen en la generalitat de un poble, quan en la determinació dels actes voluntaris individuals no hi intervé un móvil que tingui prou forsa pera sobreposarse als demés que 's posan en lluyta cada vegada que la voluntat va á entrar en acció. Per tal motiu, la llibertat que crea aquell móvil en consonancia ab las aspiracions de cada agrupació y fins de cada individuo, es lo més poderós restaurador dels carácters. Encara que no tinguéssim cap més motiu, aquest sol bastaria pera fernos particularistas

  1. Segons lo cens de 1880, té 147.293 habitants.