Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/26

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

tariament en soldats, y abdiquin del criteri propi, encarregant als nous Papas de Madrid que pensin per ells. «¡Pobre del pays, diu un célebre autor extranger, en lo qual la ilustració y las riquesas no donan independencia als que las disfrutan!» ¡Pobre del nostre, afegim nosaltres, en lo qual tots los que están afiliats á una fracció política ni tan sols se reservan la independència de judici!
 Y lo pitjor del cas es, que dintre de la organisació actual del nostre pays no 's veu ni un sol raig d' esperansa de millora. Desde la cayguda del absolutisme, que 'ns havia portat al extrem de la abjecció y de la decadència, hem intentat cent y una formas constitucionals. Tot ho hem probat, y á cada bugada, com se sol dir, havem perdut un llensol. Malament estavam en los últims temps del regnat de donya Isabel de Borbon, quant la monarquía havía tornat quasi al absolutisme, y malament estiguérem en los primers temps de la revolució, aixis durant la interinitat, com quan lo curt regnat de don Amadeo de Saboya. Va venir la república, que no va deixar cap rastre, y que per la seva impotencia va poder ser tirada á terra sens cap estrépit, pero ni la nova interinitat ni la restauració á mitjas que va substituhirla, nos van fer guanyar res. Res nos queda ja pera ensajar dintre del unitarisme. ¿No es ja, donchs, hora de que probem un nou sistema d' organisació?
 La impotencia del unitarisme; la malehida sombra que lo afany d' unificació ha tingut pera nosaltres desde 'l fatal moment en que va naixer, foran argument de prou forsa en pró del nostre Regionalisme, expressió d' un sistema que no fora nou en una gran part de la Península, puig que va fer-nos relativament grans y felissos, quan, confederats ab las demés regions aragonesas, no s' havia encara fet la unió ab Castella: mes tal argument, purament negatiu, serviria sols pera apoyar un sentiment negatiu també, no pera ba-