Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/270

paració completa de las parts, essent en molts casos difícil decidir si l' element predominant es lo unitari ó lo particularista. Recordis, que en lo capítol VI de la meteixa part segona, hem fet notar que no s' ha presentat ni pot presentarse en la práctica un sol exemple de agrupació política basada purament en un sistema determinat. Adoptém, per tant, lo criteri de considerar particularistas totas las solucions políticas que reconeixen la existencia de cossos llegislatius separats, quals atribucions siguin limitadas per institucions que serveixin de llas d' unió entre las distintas parts que, dins de la agrupació nacional, exerceixin algunas de las atribucions características de la soberanía.
 Las solucions particularistas, sigui lo que sigui lo grau de cohessió entre 'ls membres components del Estat general, y tant si s' han de compendre entre las Lligas ó Confederacions, com si se arrivan á formar veritables Estats compostos ó federatius, poden classificarse, atenent á la forma de llur gobern general, en monárquicas y republicanas. Quan al davant del poder del conjunt hi ha una sola persona inamovible é irresponsable, rey ó emperador, la solució es monárquica: quan los interessos generals son regits per molts, tant si forman una Dieta com si están organisats en Cámaras, essent temporals las autoritats executivas, la solució es republicana.
 Notis be, que al fer aquesta classificació atenem sóls al poder general. Aixis, donchs, una Confederació que té al davant un rey ó emperador, no deixa de ser monárquica, encara que alguns de sos membres se regeixin republicanament, com succeheix en las ciutats lliures del Imperi alemany; ni deixaria de ser republicana aquella que, regit lo conjunt per molts, tingues entre sos components algun Estat monárquich. Fins al any 1857, la Confederació suissa va contar entre sos Cantons lo principal de Neuchatel, que dependia del rey de Prusia. La varietat es conseqüencia precisa del particularis-