Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/275

desde fa més de dos sigles, es presentada cada any al Parlament pera que la prorogui, y lo Parlament no la proroga may més que per un any. Si un any deixés de prorogarse la lley, que fins al any 1879 va portar lo nom de Mutiny act, y que desde llavoras s' anomena Army discipline act, la corona de Inglaterra no podria tenir ni un soldat ni un oficial sobre las armas.
 Peró tant bon punt com se surt del Estat metropolitá, lo particularisme té ja órgans propis pera manifestarse. La isla de Man y las normandas del Canal, (Channel islands) no són ja ordinariament gobernadas per las lleys del Parlament británich, sino que tenen llurs Cossos llegislatius especials. En la isla de Man, la llegislació es elaborada per duas Cámaras, composta la una del gobernador de la isla y dels membres del Consell nombrats per la corona británica, y l’ altra de diputats designats per sufragi, ab la particularitat de que las donas caps de familia y propietarias d' inmobles gosan de dret eletoral. Las islas del Canal están divididas en dos grupos, en cada un dels quals lo poder llegislatiu es exercit per un Consell format en part per funcionaris y membres de la iglesia, y en part per delegats del poble. Lo Parlament británich no s' ocupa de res que sigui d' interés particular de cap d' aquestas islas. Sols las obligan las disposicions de carácter general pera tot l’ imperi, y aquellas en que 'l Parlament diu expressament que han de obligarlas.
 Si entrem á examinar la organisació colonial británica, la trobarem regulada per los principis més particularistas. Un Acte de 1865 defineix la Colónia dihent: «es tota possessió en la qual existeix una llegislatura, á excepció de la isla de Man y de las del Canal,» de quina definició se n deduheix innegablement, que avuy l' imperi británich es particularista per sistema.
 Y en efecte, tots lo dominis y possessions en que hi predo-