Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/285

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

per decisió del Consell federal, ab lo cousentiment del emperador. (Títols III y V de la Constitució.)
 La presidencia (prœsidium) de la Confederació pertany al rey de Prussia, que porta lo nom de emperador de Alemania, desde lo 18 Janer de 1871, en qual dia fou coronat en Versailles, acceptant aixis l’ acort de restablir l’ imperi que havia pres la Reichstag lo dia 10 del Desembre anterior, havent sigut convocada extraordinariament al efecte. L' emperador representa l’ imperi en sas relacions internacionals; declara la guerra ab lo consentiment del Consell federal, que necessita, á menys que 'l territori ó las costas del imperi siguin objecte d' un atach; fa la pau, y estableix aliansas y tractats, debent, pera los que 's refereixin á objectes pertanyents al domini de la llegislació del imperi, obtenir lo consentiment del Consell federal pera llur conclusió, y la aprobació de la Reichstag pera llur validés. L' emperador, ademés, promulga y publica las lleys del imperi, sens veto absolut ni suspensiu, y convoca, obra, proroga y tanca las reunions del Consell federal y de la Reichstag, podent lo primer ser convocat sens serho la segona, pero no podent serho aquesta sens que igualment ho sigui lo primer. La presidencia y direcció dels travalls del Consell federal corresponen al Canciller del imperi, que es de nombrament del emperador. (Títol IV de la Constitució).
 Entre tots los Estats confederats hi ha un indigenat comú, es á dir, que qualsevol ciutada ó súbdit de un dels Estats té ‘l dret de comportarse en qualsevol altre dels del imperi com sos ciutadans ó súbdits, debent obtenir igual protecció que aquestos, y podenthi exercir sa professió, obtenirhi empleos públichs, adquirirhi inmobles, guanyarhi los drets de burgesia, y ferhi las reclamacions en dret en iguals condicions que 'ls naturals. (Art. 3.º de la Constitució.)
 En la distribució de las atribucions de la soberanía, lo