Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/34

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

una guarnició que es quasi un exèrcit, disposada á totas horas á acudir al toch de alarma. A Don Quijote no li entra al cervell que John Bull sigui capás de donar á Irlanda la autonomia, com fa anys ha l' ha deixada pendre al Canadá, á la Australia, al Cap de Bona Esperansa y á la majoria de las colonias en que hi abunda l' element europeu, y 'l compadeix desde 'l fons de la seva ánima. Quan, fa pochs dias, ha llegit, que tot aquell garbuji dels carrers de Londres, ab tota aquella trencadissa de vidres y desaparició de joyas y rellotjes al crit de socialisme, no ha donat lloch á cap mida extraordinaria ni pretext pera fusellarne algunas dotzenas ó centenars, en nom del ordre y dels grans principis ultratjats, l' ha pres verdaderament per boig rematat. Si á Madrid hagués succehit la centéssima part de lo de la capital de Inglaterra, Don Quijote, armat de totas armas y ab veu tan pavorosa com la que feu en la Venta quan la cregué convertida en nou Campo de Agramante, no sols hauria proclamat l' estat de siti fins en las discutidas Carolinas y omplert de morts y ferits carrers y plassas, sinó que hauria amenassat á cel y terra, pretenent que las demés nacions seguissin lo seu exemple y fessin grans escarments en prevenció de lo que podria tal vegada ocorre. Pera evitar perills ideals va expulsar als juhieus y moreschs, subjectantse tot satisfet al mal real de consumar la despoblació del pays y la ruina del comers y de las industrias, y lo que ha fet no una sinó cent vegadas, está disposat á repetirho cent y cent vegadas més. Don Quijote no s' excarmenta may, y fins quan se veu caygut y macat pels blaus de las bastonadas rebudas en defensa d' una donzella encantada, no espera sinó que torni á semblarli que la meteixa ó una altra demana quart y ajuda, pera alsarse com pugui y anar tot tintinejant á cercar qui torni á amidarli la esquena.

 Puig que no n' hi ha cap dupte: un dels grans mérits de