profunda, no deixa de aparéixer algun raig brillant que arriva á enlluhernar. Lo protagonista de aquellas conquistas, Hernán Cortés, elevant á la india Donya Marina sinó á la categoria de muller llegítima, á la de amiga respectada; donant desde son altíssim lloch l' exemple de barrejar la sanch européa ab la americana, y honrant al fruit de tal unió al nivell del respecte otorgat á la mare, fou un precedent de tracendencia pera la futura assimilació: precedent que, mes tart y tot, no han imitat gayre sovint las demés nacions colonisadoras. Pocas d' ellas poden tampoch presentar una figura tan simpática y venerable com lo del pare las Casas, lo defensor infatigable dels indigenas, qual amor intens va cegarlo fins al punt de no deixarli veure, que per afavorir als seus protegits, sacrificava un' altra rassa.
No tenim espay ni es lo nostre objecte detallar los fets que hem tocat per incidencia. Deixem de bon grat al que vulgui empéndrela, la tasca de cantar la exuberant epopeya del poble castellà. Al fi que 'ns proposem, nos basta haver cridat la atenció dels lectors envers unas empresas que sintetisan l' apogéo de la rassa més idealista y apassionada per las abstraccions de totas las de Europa. Lo maridatje extrany de l' esprit religiós ab la sed d' or; l' afany de conquistar totas las conciencias pera Roma y tots los pobles del món pera Castella, no va reduhirse en la empresa americana al descubriment y á la conquista. L' idealisme castellà va proposarse més, molt més encara : va volguer unificar aquells extensos continents, y assimilarse aquellas rassas innumerables. Va imposarlos no sols la religió, sinó la llengua, las costums, los usos, y fins las preocupacions y 'ls prejudicis; va subjectarlos á las sevas lleys y als seus goberns, ab la pretensió de tenirlos sempre fidels y sumisos á pesar de la distancia. Pera conseguirho, va haver de dessangrarse, y portant al nou món la vida ja escassa de que gosava en lo
