dintre de son element propi. Mentres lo món va ser mediterránich, Castella no va sobressortir. La reconquista y la unificació de la península la ocupavan, en tant que las empresas mercantils de la época atreyan poch sa atenció, puig que no feyan pera son carácter. Mes lo món va deixar de ser mediterránich; los descubriments fets á l' altra part del Occeá per l' un costat, y per l' altre los que voltant l' Africa van obrir un nou camí cap á las Indias, van deixar lo mar grech-llatí reduhit á las relativament modestas proporcions d' un mar interior. Las qualitats que 's requerian pera entrar en la nova via que davant de la humanitat s' havia obert, eran molt distintas de las que en los darrers temps mediterránichs servian pera dar la preeminencia als pobles. S' endevinava que 'l món podia doblarse ó mes que doblarse, pero la empresa era dificil y aventurada. Era dificil, perqué las novas terras estavan separadas de las vellas per un Occeá ple encara de misteris y de terrors: era aventurada perqué se tractava de lo desconegut. De res servia, donchs, lo positivisme analitich d' un poble com lo nostre, ni la nostra mirada que distingia be tots los detalls en un camp reduhit de visió, y lo que 's necesitava eran temperaments idealistas, generalisadors y disposats, per tant, á llensarse á lo incert en alas de la fé alentada per la esperansa. Havia arrivat la época de Castella, que tenia condicions de carácter y 's trobava en circunstancias adequadas pera ser la primera potencia occeánica. Quan ella va comensar la seva epopeya, nosaltres vam comensar á baixar de la altura á que haviam lograt arrivar á copia de travalls y de constancia.
No cal que 'ns empenyem, portats per aquell catalanisme mal entés de que hem parlat avans, en regirar arxius y pergamins pera demostrar la nostra intervenció en lo descubriment y conquista de las Américas. L' estudi del nostre carácter y qualitats nos diuhen ben clar que hi vam pendre
