en quan las ciutats lliures catalanas havian arrivat al cim del explendor y del poder en la época en que més florian las arts en los pobles ab quins estaban en més directe y continuat contacte. Barcelona sabia lo que en aquest punt feyan Venecia, Génova, Pisa, Florencia y demés ciutats ab las quals competia, pero jamay va venirli ló desitj d'imitarlas. Aquesta es la proba eloqüent de que 'l nostre carácter era ben marcat y 'ns dava personalitat propia.
Altra circunstancia molt digna de notarse en lo temperament del nostre poble es sa repulsió á enlayrar homens y son afany en arrelar institucions. Los fets mes grandiosos de la nostra historia y fins de la nostra llegenda son ó apareixen ser producte de la col-lectivitat. Las Corts catalanas, la Generalitat, lo Concell de Cent, los Senats y Corporacions de las ciutats y vilas, los Consulats y Gremis: veus aqui los heroes de la nostra historia. Una organisació política modelo; un cos de lleys basadas en la llibertat civil y fomentadoras del comers, la marina y la civilisació: veus aquí 'ls monuments que van deixarnos los passats en herencia. Del Consell de Cent, per exemple; d' aquella institució famosa á la qual tant deu la nostra terra y la cultura general y tot, no se 'n destaca quasi ni una sola figura que sobressurti extraordinariament, y fins si alguna sobrepuja del nivell comú, ho deu á algun fet purament de circunstancias. Lo nostre temperament era dels més aptes pera la democracia basada en la llibertat. Com reflexiu é individualista, apreciava més que tot la independencia personal. Igualatari com tots los temperaments llatins, y desconfiat per natural, tenia més fé en las institucions que en los homens. Avuy meteix, exagerada aquesta tendencia per la nostra degeneració, hem portat la suspicacia fins al extrem, y si un pretén enlayrarse damunt dels demés, no tardem gayre á tallarli las alas. Si algú se sent ab mérits y alé pera pujar molt alt, y vol treu-
