Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/77

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 La nostra vida material es relativament molt enérgica. Disposant d' una terra que no val de molt tant com la d' altras regions de la Península, l' actiu travall de la agricultura l' ha feta de las més productivas. Avuy que la riquesa surt del vi, algunas de las nostras comarcas son las que més ne produeixen, y per tot arreu aliont lo lerreno 's presta á cultius especials, produhim fruyts en quantitat suficient pera exportarne. La espessor de la població feu, que després d' haber plantat fins las moutanyas, nos quedessin brassos sobrants, y vam fer náixer la gran industria: y la aglomeració industrial, que tenint per centre Barcelona, se extén á moltas ciutats y vilas secundarias y aprofita tots los saltants que poden darli rius tan pochs caudalosos com lo Llobregat, lo Cardoner y lo Ter, es una de las que mes elements de travall ha lograt reunir de las del continent. En la major part de las nicions d'aquest, no tenen agrupats en una sola reduhida comarca una munió d' obrers tan numerosa com la que en la nostra forma la base de las manufacturas cotonera y llanera. Las primeras materias son 'l aliment príncipal del port de Barcelona, y 'ls vapors que portan cotó y carbó de pedra bastarian per ells sols pera darli animació. Lo travall porta riquesa. Verdaderament á Catalunya n' hi ha mes que en lo restant d' Espanya, y aquesta riquesa ss veu no tant en las ciutats grans, com en las vilas y poblels á que ha arrivat la indústria ó que tenen fruits explotables de la agricultura. En tots ells, l' obrer viu, sinó ab luxo, ab decencia, y en lo més insignificant s' hi trovan elements que indican cert benestar. Qualsevol que vingui del interior d' Espanya nota la diferencia tan bon punt com posa lo peu á Catalunya.
 Mes, ¡quína diferencia entre la vida material y la moral é intel-lectual, sobre tot si s' examina en las classes que volea passar per directivas! La opinió pública está tan ensopida que sembla morta. Apassionats per las riquesas, no mirem á