Pàgina:Lo ciclop - Lo gay saber (1868).djvu/2

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Sileno: Tens molla rahó; lo tast crida al parroquia.
 Ulisses: Porto per ço un beyre ab mon bot.
 Sileno: Vaja donchs, aboca ab llarguesa, perque après que l' haja begut ne guarde lo recort.
 Ulisses: Tè!
 Sileno: Oh! oh! Quin flayre tan encisador.
 Ulisses: Donchs que, potser l' has vist?
 Sileno: No, per Júpiter, mes lo sento.
 Ulisses: Tástal, tástal, que aixís no 'l alabarás solsament ab paraulas.
 Sileno: Qu' es bó! Qu' es bó! Baco me convida á ballar. Ah! ah! ah!
 Ulisses: T' ha passat bè per la gola?
 Sileno: Molt bè, molt bè! M' ha corregut fins al cap de las unglas!
 Ulisses: A mes d' aixó tambè 't donaré argent.
 Sileno: Guarda l' or; y deixam solsament lo bot.
 Ulisses: Donchs portéu desseguit los formatjes y 'ls moltons.
 Sileno: Vaig á ferho, menyspreant lo enúig de mos amos; pus per beure una sola copa, daria los remats de tots los Ciclops, y m' avindria á que 'm llansessin al mar, desde 'l cim de la roca de Léucade, quant l' ubriaguesa haguès aixamplat mon visatje. Certament es un foll lo qui no I' hi agrada beure; bevent un se dona als goigs de l' amor, als plahers de la dansa, y al oblit dels mals; burlantme de la bestiesa del Ciclop y de son ull únich, no 'm faltará semblant beguda.

(Entra á la cova á cercar los formatjes y moltons).
_______

 Lo Chor: Escolta Ulisses: mentres t' esperas enrahonarém una miqueta.
 Ulisses: Sí: vosaltres sou amichs que 'us dirigiu á un amich.
 Lo Chor: Donchs tant mateix héu pres á Troya, fent cativa á vostra Elena?
 Ulisses: Y hém destruit la casa dels descendents de Priamo.
 Lo Chor: Desprès d' haver fet presonera á l' hermosa jova, l' hauréu tots maltractada l' un darrera l' altre? Perque á n' ella li plau cambiar de marits, pérfida, y per ço al veure calsas elegants á las camas de Páris, y lo collaret d' or en son coll, se n' hi aná la tèsta, y deixa á Menelao, tan bon home com era! Ah si fòs per mi tant se valdria que 'l Cel jamay haguès fet existir la nissaga de las donas!

___________

 Sileno: Oh rey Ulisses, véus aquí las riquesas dels pastors que jo vos porto: baladors anyells, y una abundosa provisiò de formatje de llet presa; emportéus' ho, fugiu depressa d' aquesta cova, y donéume en cambi lo dols such del rehim de Baco... Oh Dèus!.... Véus' aquí 'l Ciclop que ja torna. ¿Qué fém?
 Ulisses: Sileno, estém perduts! Per hont fugím?
 Sileno: En lo vuit d' aquella roca vos podréu amagar.
 Ulisses: Tu 'ns donas un consell molt perillós. Allí caurém en sos filats.
 Sileno: Perillós!.., de cap manera! Hi ha molts amagatalls en eixa penya.
 Ulisses: No 's fará pas aixís. Molt grèu li sabria á Troya si fugiam davant d' un sol home: mes d' un cop ab las armas á las mans, he resistit l' embat de un aplech de Frigis. Mes si tenim de morir, morirém com gent de cor, y si aixís salvem nostra vida, tambè salvarém ab coratge nostra gloria.

 J. R. R.
 (Seguirá.)


__________________________


DE PORTA EN PORTA.

_________
—IMITACIÓ DEL ALEMANY.—

(Traducciò.)

 Trucantne de porta en porta,
per lo món ne caminava,
demanant aculliment
en lo nom de la desgracia.
 De la superba fortuna:
truqui al poderós alcássar,
y un negre maravedís
dés de la finestra 'm llansan.
 Del honor truquí á las portas
y 'm contesta una fantasma.
«Si no ets ni noble ni rich,
no trovarás aquí entrada.»
 A las portas del treball
truquí, derramantne llágrimas,
y 'm respongueren uns plors
que á los mèus plors ofegavan.
 La casa de la alegría
cerquí, pero d' eixa casa
dirme ningú me sabé,
encar' que tots la buscavan.
 Llavors, arribí á la porta
d' una caseta mòlt blanca
que en un siti retirat
muda, trista y solitària,
s' escondía, s' escondía,
d' un xiprer sota las brancas.
 Suáu, mòlt suáu truquí,
tementne que se 'm negaran;
y mòlt baixet, mòlt baixet
contestaren: «Entra, passa;
que encar qu' es humil mon llar
y mòlts en ell ne descansan,
sempre hi ha espay en la tomba
per' acullir la desgracia.»
 Enrich Claudi Girbal.