Pàgina:Lo ciclop - Lo gay saber (1868).djvu/3

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.



LO CICLOP.

D' EURÍPIDES
___________

(Continuaciò)

 Lo Ciclop. (Sens adonarse dels Grechs retirats al fons del teatre, y dirigintse al Chor de Satirs qu' está ballant.) Atúrat! Enretirat! Qu' es aixó? Que son aquests passatemps? A qué venen aquestas bacanals? Aquí no hi ha ni Baco, ni 'ls cimbals d' aram, ni 'Is brugits del timbals. ¿Que tal los anyellets nats fa poca estona en mon cau? Están penjats á la mamella de sa mare ó jugan ab sos ventres? ¿S' ha munyit ja en las formatjeras la flor de la llet per fer los formatjes? Ben aviat aquest bastó vos fará gemegar: alséu los ulls y no 'ls tinguéu aixís acalats á terra.
 Lo chor: Tè! Ja tenim los ulls alsats fins al mateix Júpiter: ja veyem las estrellas y l' Orion.
 Lo Ciclop: Y mon dinar está ja arreglat?
 Lo Chor: Ja 'u está. Tant sols falta que ton estómach ho estiga tambè.
 Lo Ciclop: Y 'ls cráters están ben plens de llet?
 Lo Chor: Y tant plens que solzament esperan que tu vajas á beurete 'n una bota entera.
 Lo Ciclop: Es llet de moltons, de vaca, ó barrejada?
 Lo Chor: De la manera que vulgas. Ey, no te 'm beguis á mí y tot.
 Lo Ciclop: Pera res del mon, perqué si saltasseu en mon ventre, podriau ferme morir ab vostras gambadas. (Adonantse dels Grechs y de Sileno que 'ls fa recular). Oh! oh! qui es aquella tropa que veig prop mon estable? Son piratas ó lladres qu' han abordat en esta terra? Y certament que veig allí anyells trets de ma cova, están lligats ab jonchs y ab gran barreja de formatjeras, y 'l vell calvo ab la cara embuturnada de tants cops qu' ha rebut.
 Sileno: Pobre de mí! Desgraciat! Estich febrós y masegat á cops.