D' EURÍPIDES
___________
Lo Chor: (sol.) Las estenallas del dolor van á garfir irresistiblement lo coll del salvatge que 's menja á sos hostes: ben aviat lo foch cremará l' ull que l' illumina: ja lo tiò s' abrusa: ja la grossa branca d' alsina está colgada en la cendra. Maron, vina, enterbolint son coneixement, á ajudar nostra venjansa: arrenca l' ull de son front, y sígali ta beguda malestruga. Y jo deixant la solitut del Ciclop, torni al últim á veure á Baco coronat d' eura, á qui anyoro tant temps hà ¿No obtindrè una aytal benauransa?
Ulisses: Calleu, Satirs, en nom dels dèus! Estigáu tranquils, y no obriu la boca per res. Vos privo de respirar, de obrir y tancar los ulls y fins d' escupir, tanta es la por que tinch de que 'l Ciclop se desvetlle, ans que la brasa I' hi arribe á l' ull.
Lo Chor: Ja callém, y retenim l' alé dintre nostres pits.
Ulisses: Vaja donchs, agafeu lo tiò, que ja es prou ruent, y entréu dintre la cova.
Lo Chor: No vols pas triar als qui tenen de ser primers en agafar la soca inflamada, y cremar l' ull del Ciclop, tenint aixís part en eixa empresa?
Mig.—Chor: En quant á nosaltres estém massa lluny per atenye son ull ab l' ardent tiò.
Mig.—Chor: Y nosaltres de sopte 'ns hém tornat coixos.
Mig.—Chor: Vos succeheix lo mateix que á mi; perque aixis que 'm poso dret, tot de cop mos péus me tremolan, sens que puga entendre perqué.
Ulisses: Com! Tremoléu posantvos drets?
Mig.—Chor: Y 'ls ulls se 'ns omplan de pols ó de cendra que s' alsa no sabem d' ahont.
Ulisses: Cobarts! Aliats sens gota de valor!
Lo Chor: Es á dir que som cobarts, perque 'ns compadeixém de nostra espinada y de nostra esquena? Ja sè jo una cansò mágica d' Orfeo, que tè prou poder per fer anar al tió tot sol á cremar l' ull únich del Gegant fill de la terra.
Ulisses: Ja feya molt temps que coneixia ton génit y are 'l conech mes que may. Es precís recorre a mos propis amichs. Mes si ta má no es prou poderosa, ajúdam al menys ab tas paraulas, y tas exortacions sostingan lo valor de mos companys.
Lo Chor: Farè lo que desitjas. Ja hi enviarém d' altres que hi vajan per nosaltres. Fassan los Dèus que nostres prechs cremin l' ull del Ciclop.
Lo Chor: (sol.) Valor! Brandiu lo tiò, acuytéus, creméu l' ull d' eixa bestia salvatje que 's menja á sos hostes. Abruséu, gastéu, punxéu lo front del pastor del Etna. Giravolta lo tiò dintre la llaga, y tréulo deprèssa, perque exasperat per lo dolor no 't maltracti crudelment.
Lo Ciclop: Oh! pobre de mí! M' han buydat l'ull!
Lo Chor: Vet' aquí un bon assumpto per un himne. Cantáulo Ciclop.
Lo Ciclop: Ah! Pobre de mí! Com m' han oltratjat! ah! Ja estich llest! (Als Grechs.) Mes no 'us penséu fugir de mon cau, sense castich, miserables: no 'm mourè de la porta de la cova, y no 'us escaparéu de mas mans.
Lo Chor: Perque cridas aixis Ciclop?
Lo Ciclop: Estich perdut!
Lo Chor: Veritablement estás desconegut!
Lo Ciclop: Y, lo que es mes cert, sò bèn desgraciat!
Lo Chor: Potsèr en ta ubriaguesa has caigut al mig de las ardentas brasas?
Lo Ciclop: Ningú m' ha fet perdre!
Lo Chor: Donchs aixis ningú t' ha fet mal!
Lo Ciclop: Ningú m' ha cegat arrencantme la parpella.
Lo Chor: No ets pas cech.
Lo Ciclop: Tu ho fosses tant com jo!
Lo Chor: Y com pot ser que ningú t' haja cegat?
Lo Ciclop: Tu 't burlas de mí. ¿Mes ahont es ningú?
Lo Chor: En lloch, Ciclop.
Lo Ciclop: A fi de que 'u entengas d' una vegada, lo qui m' ha perdut es l' estranger, lo malvat que m' ha fet beure lo brevatge per deixarme sense forsas.
Lo Chor: Certament que lo vi es terrible: es un lluytador de mala Iley.
Lo Ciclop: En nom dels Dèus, diguéume hont han fugit. ¿Sont encare dintre la cova?
Lo Chor: Son aquí que s' están amagats quietament á l' ombra de la roca.
Lo Ciclop: ¿A quin costat?
Lo Chor: A la dreta.
Lo Ciclop: Ahont?
Lo Chor: Sota la mateixa roca. ¿Los tens?
Lo Ciclop: Ah! desgracia, sobre desgracia! He topat ab la roca y me he esclafat la tèsta.
Lo Chor: Mira que t' escapan!...
Lo Ciclop: Y donchs no eran alli hont tú 'm deyas?
Lo Chor: Jo no 't deya pas alli!
Lo Ciclop: Y donchs ahont?
Lo Chor: Ara passan pèl teu costat voltant cap á l' esquerra.
Lo Ciclop: Ay! Com vos burléu de mí! Com vos riéu de mas desgracias!...
Lo Chor: No pas per are. Miratel... aqui... davant tèu!
Lo Ciclop: Oh! malvat! ¿Hont ets?
Ulisses: Lluny de tú; Ulisses aparta ab cuydado son cos de las tèvas mans.
Lo Ciclop: Com has dit? Has baratat de nom, y te 'n dius un altre.
Ulisses: Lo nom que 'm doná mon pare: Ulisses. Mes tú havias de ser castigat per l' aliment impío de que 't nudreixes. Vanament m' alabaria d' haver cremat á Troya, si no haguès venjat la mort de mos companys.
Lo Ciclop: Ay! Ay de mí! L' antich oracle s' ha realisat. Ell me diguè que á ton retorn de Troya, tú 'm treurias l' ull. Mes ell me profetisá tambè que en castich de ton crim anirias perdut per molt temps sobre la mar.
Ulisses: Ja estich fet á patir, y no será la primera vegada si ara hi haig de tornar de nou. En quan á mí me'n vas á la riva, y dirigirè mon vaixell vers la mar de Sicilia, y vers la mèva patria.
Lo Ciclop: No! perque jo ab aquest tros de roca t' esclafarè á tú y á tos mariners. Cech y tot com sò vaig á pujar al cim y á traspassar eixa bauma overta pels dos costats per' atenyet'.
Lo Chor: En quan á nosaltres, companys de la navegació d' Ulisses, desd' are nos consagrarém per sempre mes al servey de Baco.
_____
Hui no t' hi vist eixir nina estimada—al tèu balcò,
Hui no t' hi vist com cada matinada—regar las flors.
Hui no t' hi vist, perque avans que n' ixquera—lo daurat sol,
N' estava fent camí per la ribera—del Túria hermós.
No he gotjat de tons ulls una mirada—plena d' amor.
Ni oit de ta boqueta nacarada—dolsa cansò.
Hui no t' hi vist: la brisa jugadora—deya ton nom,
Y deixava 'ls sospirs del que t' adora—dins de las flors;
Y 'ls pardals voladors plens d' alegría,—posats als oms,
Entonavan mes dolsa melodía—en te laor.
Hui no t' hi vist, mes omple ma memoria—ton recort dòls,
Y ta image la tinch com una gloria—fixada al cor.
2 de Maig del 67.
