Veniu á mí: jo canto la hermosura,
Los caballers, las damas, las batallas:
No sempre bat mon cor dins 1’ armadura,
Ni canto sempre al peu de altas murallas:
Paladí y trobador cants de ternura
Trech de 1’ harpa ab la ma ab que rompo mallas;
Y combats canto als que per ells suspiran,
Y amors á las que als braus amor inspiran.
Forts caballers, veniu: també en mas cobles
Parlaré de fets de armas glorïosos:
Jo sé la historia de cent reys que als pobles
Umpliren de llur gloria y noms famosos:
Jo he llegit en las tombas de cent nobles
De llurs escuts los lemas amorosos;
Y pus foren valents, plaume cantarlos,
Com vos plau á vosaltres imitarlos.
Patges y paladins, damas y ninas,
Veniu: jo se commóurer las entranyas;
Jo he cantat prop dels reys combats, ruínas
Y amors entorn del foch en las cabanyas:
Fill de Provensa, historias peregrinas
Aprenguí de ma patria en las montanyas;
Fill de la fé, jo se de cor las glorias
Dels crusats, y he pres part en llurs victorias.
