Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/101

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


vant vostre menjarem y beguerem, y ensenyareu en nostras plassas.
27 Y ell vos dirá: No sé d'ahont sou vosaltres: apartauvos de mi tots los que obrau iniquitat.
28 Allí será lo plor y lo cruxir de dents, quant veuréu á Abraham, y á Isaac, y á Jacob, y á tots los Profetas en lo regne de Deu, y que vosaltres sou expellits fora.
29 Y vindrán d'orient y d'occident, del nort y del mitgdia, y se sentarán á taula en lo regne de Deu.
30 Y veus aquí que son derrers los que serán primers, y que son primers los que serán derrers.
31 En aquell mateix dia se li acercaren alguns dels Fariséus, y li digueren: Exiu d'aquí, anausen, perqué Herodes vos vol matar,
32 Y ell los digué: Anau, y diheu á aquell rabós: Mira que jo llanso dimonis, y dono perfeta salut avuy y demá, pero al tercer dia seré finat.
33 Mes es precis que jo caminia avuy y demá, y lo dia següent, perqué no cap que un profeta moria fora de Jerusalem.
34 Jerusalem, Jerusalem, que matas als profetas, y apedregas als quet son enviats; ¿quantas vegadas volguí reunir tos fills, com l'aucell sa niuhada sota sas alas, y nou volgueres?

35 Veus aquí que vostra casa quedará deserta. Y vos dich, que nom veuréu fins que arribia lo dia en que digan: Benehit lo qui ve en nom del Senyor.

CAP. XIV.

Curació d'un hidrópich en dissapte. Parábola del gran convit. Qui vulla seguir á Jesús ha de portar sa creu. Sal dessaborida.
1 Y succehi, que entrant Jesús en dissapte en casa de un dels principals Fariséus pera menjar pá, ells l'estavan observant.
2 Y veus aquí un home hidrópich que estava devant d'ell.
3 Y Jesús dirigint sa paraula als Doctors de la Lley y als Fariséus, los digué: ¿Es lícit curar en dissapte?
4 Emperó ells callaren. Llavors ell tocant al hidrópich, lo curá y despedí.
5 Yls respongué y digué: ¿Qui hi ha entre vosaltres, que vehent son bou ó son ase caygut en un pou nol tragui inmediatament, encaraqué sia dia de dissapte?
6 Y no lo podían respondrer á estas cosas.
7 Y observant també com los convidats escullian los primers puestos en la taula, los proposá una parábola y digué:
8 Quant sias convidat á bodas, not assentias en lo primer siti, no sia que hi haja allí altre convidat de mes consideració que tu,
9 Y que vinga'l quit va convidar á tu y á ell, yt diga: Cedeix lo puesto á aquest; y á las horas tingas tu, avergonyit, que acudir á ocupar l'últim siti.
10 Ans be quant sias convidat, ves, y asséntat en l'últim puesto, á fi de que quant vinga lo quit ha convidat, te diga: Amich, feste mes amunt. Llavors serás honrat devant dels que estigan ab tu en la taula.
11 Perquél quis exalta será humiliat, yl quis humilihi será exaltat.
12 Y deya també al quel havía convidat: Quant donias un dinar ó un sopar, no convidis á tos amichs, ni á tos germans, ni á tos parents, ni á tos vehins richs, no sia quet tornian á convidar, y te sia donat en recompensa.
13 Sinó quant fassas un convit, convida als pobres, als tullits, als