Parábolas de la viuda, y del mal jutge; y del Fariséu, y del Publicá. Jesús reb amorosament als infants. Dona consells de perfecció. Mostra lo perill de las riquesas; y cura al cego de Jerichó.
1 Los proposá també aquesta parábola, pera mostrarlos que convé orar continuament, y no desfallir.
2 Dihent: Hi havía un jutge en certa ciutat, que no tenía temor de Deu, ni respecte als homes.
3 Y hi havía en la mateixa ciutat una viuda, que venía á ell, y li deya: Feume justicia del meu contrari.
4 Y ell en molt temps nou volgué. Mes després digué entre sí: Encaraqué no temo á Deu, ni tinch respecte als homes;
5 Ab tot, com aquesta viuda m'importuna, li faré justicia, á fi de que no vinga tantas vegadas á molestarme.
6 Y digué lo Senyor: Escoltau lo que diu aquest jutge pervers.
7 ¿Y no fará donchs Deu justicia á sos elegits, que dia y nit claman á ell? ¿y sufrirá sempre que sels oprimesca?
8 Vos dich que prest los venjará. Emperó ¿quant vinga lo Fill del home, pensau que trobará fe en la terra?
9 Y digué també aquesta parábola á uns que confiavan en sí mateixos, com si fossen justos, y despreciavan als demés:
10 Dos homes pujaren al temple á orar, l'un era Fariséu, y l'altre Publicá.
11 Lo Fariséu posat en peu, orava en son interior d'esta manera: ¡Oh Deu! gracias vos dono, perqué no so com los altres homes, que son lladres, injustos, adúlteros, ni com aquest Publicá:
12 Dejuno dos vegadas la semana, pago delme de tot lo que possehesch.
13 Lo Publicá, al contrari, estant apartat, no s'atrevía ni á alsar los ulls al cel, sinó ques pegava cops al pit, dihent: ¡Oh Deu! teniu pietat de mi pecador.
14 Vos declaro, que est y no aquell sen torná justificat á sa casa; perqué tot home ques exalta, será humiliat; yl ques humilihi, será exaltat.
15 Y li portavan també alguns infants peraquéls tocás. Y vehentho los deixebles los renyavan.
16 Emperó Jesús los cridá, y digué: Deixau que vingan á mi los infants, y nols ho impediu, perqué dels tals es lo regne de Deu.
17 En veritat vos dich: Que lo qui no rebia lo regne de Deu com un infant, no entrará en ell.
18 Y un home principal li preguntá, dihent: Bon Mestre, ¿que podré jo fer pera conseguir la vida eterna?
19 Y Jesús li digué: ¿Peraquém dius bo? Ningú es bo, sinó Deu tant solament.
20 Ja sabs los manaments: No matarás, No fornicarás, No robarás, No llevarás falsos testimonis, Honra á ton pare y á ta mare.
21 Ell digué: Tots aqueixos manaments los he guardat desde ma juventut.
22 Lo que haventho ohit Jesús, li digué: Encara te falta una cosa: ven tot quant tens, y donau als pobres, y tindrás un tresor en lo cel: després vina y segueixme.
23 Quant ello ohí aixó, se contristá, perqué era molt rich.
24 Y Jesús quant lo vegé trist, li digué: ¡Oh quant dificilment entrarán en lo regne de Deu los que te-
Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/107
Aquesta pàgina ha estat revisada.
