Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/115

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


tacions;
29 Y per aixó jous preparo lo regne, com mon Pare mel ha preparat á mi;
30 A fi de que menjau y begau á ma taula en mon regne, y vos senteu sobre tronos, pera judicar á las dotse tribus d'Israel.
31 Ademés digué lo Senyor: Simó, Simó, mira que Satanás vos ha demanat, pera garbellarvos com se garbella lo blat.
32 Emperó jo he pregat pera tu, á fi de que ta fe not faltia. Quant donchs estigas convertit, confirma á tos germans.
33 Ell li respongué: Senyor, estich prompte per anar ab vos, encaraqué sia á la presó y fins á la mort.
34 Mes Jesús li digué: Te dich, Pere, que no cantará avuy lo gall sens que hajas negat tres vegadas quem coneixes. Yls digué:
35 ¿Quant vos envihí sens bossa, y sens alforja, y sens calsat, vos faltá per ventura alguna cosa?
36 Y ells respongueren: No, res. Y ell los digué: Ara donchs quí té bossa que la prenga, y axí mateix alforja; y qui no té espasa, venga sa túnica y ne compria.
37 Perquéus asseguro, ques necessari se cumplia en mi encara lo que está escrit: Y fou contat entre los malvats. Puix las cosas que foren preditas de mi tenen cumpliment.
38 Mes ells respongueren: Senyor, veus aquí dos espasas. Y ell los digué: Basta.
39 Y exint sen aná, segons tenía de costum, á la montanya del Oliverar. Yl seguiren també sos deixebles.
40 Y quant hagué arribat allí, los digué: Orau á fi de que no caygau en tentació.
41 Y apartantse d'ells com cosa de un tir de pedra, y posat de genolls en terra, orava,
42 Dihent: Pare, si voleu, transferiu de mi aquest cálser: emperó nos fassa ma voluntat sinó la vostra.
43 Y llavors se li aparegué un ángel del cel quel confortava. Y estant en agonía pregava ab major ansia.
44 Y li vingué un suor com de gotas de sanch que corrían fins á terra.
45 Y alsantse després de l'oració, vingué á sos deixebles, yls trobá dormint per causa de la tristesa,
46 Yls digué: ¿Perqué dormiu? Alsauvos, y orau á fi de que no entreu en la tentació.
47 Y encara estava ell parlant, quant comparegué una turba de gent, devant de la qual anava un dels dotse anomenat Judas, y s'acercá á Jesús pera besarlo.
48 Emperó Jesús li digué: ¿Judas, ab un bes entregas lo Fill del home?
49 Y quant vegeren los que estavan ab ell lo que anava á succehir, li digueren: Senyor, ¿ferirém ab espasa?
50 Y un d'ells ferí á un criat del Príncep dels Sacerdots, y li tallá l'orella dreta.
51 Mes Jesús prenent la paraula, digué: Deixaulo fins aquí. Y li tocá l'orella yl curá.
52 Y Jesús digué als Prínceps dels Sacerdots, y als Magistrats del temple, y als ancians que havían vingut á ell: ¿Haveu vingut armats d'espasas y de bastons com contra un lladre?
53 Sent axís que estant tots los dias ab vosaltres en lo temple, no posareu las mans sobre mí; emperó aquesta es la vostra hora y lo poder de las tenebras.
54 Y en seguida lo prengueren y