Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/129

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

altre en son nom propi, lo rebreu.
44 ¿Com podeu vosaltres creurer, los que rebeu gloria los uns dels altres, y no cercau la gloria que ve de Deu solament?
45 No penseu que sia jo lo quius haja d'acusar devant del Pare: hi ha un queus acusa, so es, Moysés, en qui vosaltres confiau.
46 Puix si creguesseu á Moysés, també me creuríau á mi, perqué ell escrigué de mi.
47 Mes si no creheu en sos escrits, ¿com creuréu en mas paraulas?

CAP. VI.

Miracle dels cinch pans. Camina Jesús sobrel mar. Parla del pá del cel. Anuncia la trahició de Judas.
1 Despres d'aixó, passá Jesús al altra part del mar de Galiléa, que es lo mar de Tiberiades.
2 Yl seguía una gran multitut de gent, perqué veyan los miracles que feya sobre los que estavan malalts.
3 Y Jesús pujá á una montanya, y s'assentá allí ab sos deixebles.
4 Y estava ja cerca la Pasqua, ques una festa dels Jueus.
5 Y com alsás Jesús los ulls, y vegés que una gran multitut de gent venía á ell, digué á Felip: ¿Ahont comprarém pans peraqué aquestos menjian?
6 Emperó deya aixó pera probarlo, puix ell sabía lo que havía de fer.
7 Felip li respongué: Doscents diners de pá nols bastan pera donarne un bussí á cada hu.
8 Un de sos deixebles, que era Andreu germá de Simó Pere, li digué.
9 Aquí hi ha un minyó que té cinch pans d'ordi, y dos peixos; emperó ¿ques aixó per tanta gent?
10 Y Jesús digué: Feu assentar la gent. Y estava aquel lloch cubert d'herba. Se sentaren donchs com un número de cinch mil homes.
11 Jesús prengué los pans, y havent donat gracias, los distribuhí als que estavan sentats; axí com los peixos, donántlosne tant com volgueren.
12 Després que quedaren saciats, digué á sos deixebles: Reculliu los bussins que han sobrat, á fi de que nos perdia res.
13 Los reculliren donchs, y umpliren dotse coves de bussins, que havían sobrat dels cinch pans d'ordi, després de que tots ne havían menjat.
14 Y havent vist aquells homes lo miracle que Jesús havía fet, deyan: Aquest es verdaderament lo Profeta que ha de venir al mon.
15 Emperó Jesús sabent que havían de venir pera portárselen á la forsa, y ferlo rey, fugí tot sol altra vegada á la montanya.
16 Y arribada la tarde, sos deixebles baixaren á la bora del mar.
17 Y haventsen pujat en una barca, sen anaren al altre costat del mar en Cafarnaum. Y era ja de nit, y Jesús encara no havía vingut á ells.
18 Yl mar comensá á alborotarse per rahó del gran vent que feya.
19 Axí que havent remat com cosa de vint y cinch, ó trenta estadis, veuhen á Jesús que caminava sobre del mar, y que s'acercava á la barca, y tingueren temor.
20 Emperó ell los diu: So jo, no temau.
21 Volgueren donchs rébrerlo en la barca, y esta arribá luego á la terra ahont ells anavan.
22 Al dia següent, la gent que estava al altre costat del mar vegé que no hi havía allí mes que una barca, y que Jesús no hi havía en-