Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/14

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

taren un mut possehit del dimoni.
33 Y llansat lo dimoni, parlá lo mut, y quedá maravellada la gent, y deya: May s'ha vist semblant cosa en Israel.
34 Emperó los Fariséus deyan: Per virtut del Príncep dels dimonis, llansa los dimonis.
35 Y Jesús anava recorrent totas las ciutats y vilas, ensenyant en sas Sinagogas, y predicant l'Evangeli del regne, y curant tot mal y tota dolencia en lo poble.
36 Y al veurer aquella gent, se compadesqué d'ella, perqué estava fatigada, y decayguda, com ovellas sens pastor.

37 Llavors donchs al Senyor de la cullita, que envihi treballadors á sa cullita.

CAP. X.

Vocació dels dotse Apóstols. Jesu-Christ los instrueix, y'ls dona potestat. Los anuncia persecució, y'ls promet recompensa.
1 Y havent convocat á sos dotse deixebles, los doná poder sobre los esperits impurs, pera llansarlos, y pera curar tot mal y tota dolencia.
2 Y los noms dels dotse Apóstols son aquestos: Lo primer Simó, anomenat Pere, y Andreu son germá.
3 Jaume del Zebedeu, y Joan son germá; Felip y Barthomeu; Thomas y Matheu lo Publicá; Jaume de Alfeu, y Tadeu;
4 Simó Cananeu, y Judas Iscariot, aquell quel entregá.
5 Jesús enviá aquestos dotse, manantlos, y dihent: No aneu per lo camí dels Gentils, ni entreu en las ciutats dels Samaritans:
6 Ans be anau á las ovellas perdudas de la casa de Israel.
7 Anau y predicau, dihent: Que s'ha acercat lo regne del cel.
8 Curau malalts, ressuscitau morts, netejau lleprosos, llansau dimonis: donau graciosament lo que graciosament habeu rebut.
9 No porteu or, ni plata, ni diners en vostras faixas:
10 Ni alforja per lo camí, ni dos túnicas, ni calsat, ni bastó; perqué qui treballa, es mereixedor de son aliment.
11 Y en qualsevol ciutat ó vila en que entreu, preguntau qui hi ha digne en ella; y permaneixeu allí fins que marxeu.
12 Quant entreu en una casa, saludaula dihent: La pau sia en aquesta casa.
13 Y si la tal fos digna, vostra pau vindrá sobre ella: emperó si nou fos, vostra pau retornará á vosaltres.
14 Y tot aquell que nous rebia, ni oyga vostras pláticas, al exir fora de la casa ó de la ciutat, sacudíu la pols de vostres peus.
15 En veritat vos dich: Que en lo dia del Judici, será menor lo rigor pera la terra dels de Sodoma y de Gomorra, que per'aquella ciutat.
16 Mirau que jous envío com ovellas en mitg de llops. Siau donchs prudents com las serpents, y sencills com las palomas.
17 Y guardaus dels homes. Perqué vos entregarán á sos consells, y vos assotarán en las Sinagogas;
18 Y per amor de mi seréu conduhits devant dels governadors y dels reys, en testimoni contra d'ells y dels Gentils.
19 Y quant vos entreguian, no penseu ni lo que haveu de dir, ni de quina manera: perqué en aquella hora seus donará lo que hajau de parlar.