Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/143

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

cregueren en ell; emperó per causa dels Fariséus nol confessavan publicament, per temor de quels expellissen de la Sinagoga:
43 Puix ells amaren mes la gloria dels homes que la gloria de Deu.
44 Jesús donchs alsá la veu, y digué: Qui creu en mi no creu en mi, sinó en aquell quem ha enviat.
45 Y lo quim veu á mi veu al quem ha enviat.
46 Jo llum he vingut al mon, peraqué tot aquell que creu en mi no permanesca en tenebras.
47 Y si algú ou mas paraulas, y no las observa, jo nol judico; puix no he vingut pera judicar lo mon, sinó pera salvar lo mon.
48 Lo quim desprecia, y no reb mas paraulas, té quil judica: la paraula que jo he predicat, aqueixa será la quel judicará en lo derrer dia.
49 Puix jo no he parlat de mi mateix, sinó quel Pare quem enviá es lo qui m'ha ordenat lo que tinch de dir y lo que tinch de parlar.
50 Y jo sé que son mandato es la vida eterna. Las cosas donchs que jo dich, las dich com lo Pare m'ha ordenat.


CAP. XIII.

Ultima cena del Senyor. Jesús renta los peus á sos deixebles. Prediu la trahició de Judas. Recomana la caritat, y anuncia la negació de Pere.
1 Abans de la festa de la Pasqua, sabent Jesús que havía arribat l'hora de son tránsit de est mon al Pare, havent amat als seus que eran en lo mon, los amá fins al fi.
2 Y concluida la cena, havent lo diable posat en lo cor de Judas Iscariot fill de Simó lo designi d'entregarlo,
3 Jesús sabent quel Pare li havía posat totas las cosas en las mans, que havía vingut de Deu, y que tornava á Deu,
4 S'alsá de la cena, y trahentse sas vestiduras, prengué una tovallola, y se la cenyí.
5 Posá en seguida aygua en una conca, y comensá á rentar los peus dels deixebles, y á aixugarlos ab la tovallola que tenía cenyida.
6 Arribá donchs á Simó Pere, y Pere li diu: Senyor, ¿vos rentarme á mi los peus?
7 Respongué Jesús dihentli: Lo que jo fas, tu nou comprens ara, y ho sabrás després.
8 Pere li diu: Jamay me rentaréu vos los peus. Jesús li respon: Si jo not rento, no tindrás part ab mi.
9 Li diu Simó Pere: Senyor, no solament mos peus, sinó las mans y lo cap també.
10 Jesús li diu: lo qui está rentat no necessita sinó rentarse los peus, puix está tot net. Y vosaltres nets estau, emperó no tots.
11 Puix sabía qui era lo quil havía d'entregar; per aixó digué: No tots estau nets.
12 Després donchs que ell los hagué rentat los peus, y pres altra vegada sas vestiduras, y haventse sentat novament á taula, los digué: ¿Sabeu lo que he fet ab vosaltres?
13 Vosaltres m'anomenau Mestre y Senyor, y diheu be, perqué ho so.
14 Donchs si jo, que so lo Mestre y Senyor, vos he rentat los peus, també vosaltres debeu rentarvos los peus los uns als altres.
15 Perqué jous he donat exemple; perqué axí com jo he fet ab vosaltres, axí fassau vosaltres també.
16 En veritat, en veritat vos dich, quel criat no es major que son amo, nil enviat major que aquell quel enviá.
17 Si compreneu estas cosas, se-