Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/145

5 Tomás li digué: Senyor, no sabem ahont anau, ¿com podem donchs saber lo camí?
6 Jesús li respon: Jo so lo camí, y la veritat, y la vida. Ningú ve al Pare sinó per mi.
7 Si m'haguesseu conegut á mi, hauríau conegut també á mon Pare, y desd'ara lo coneixeu, yl haveu vist.
8 Felip li digué: Senyor, mostraunos lo Pare, y nos basta.
9 Jesús li respon: ¿Tant temps ha que estich ab vosaltres, y nom haveu conegut? Felip, lo quim veu á mi, veu també al Pare. Donchs ¿com dius, mostraunos lo Pare?
10 ¿No creheu que jo estich en lo Pare, y que lo Pare está en mí? Las paraulas que jous dich, no las dich de mi mateix: yl Pare que está en mi, ell mateix fa las obras.
11 ¿No creheu que jo estich en lo Pare, y que lo Pare está en mi?
12 Creheuho, almenos per las obras que jo fas. En veritat, en veritat vos dich, que qui creu en mi, aqueix fará també las obras que jo fas, y las fará encara majors, perqué jo men vaitg al Pare.
13 Y tot quant demaneu al Pare en mon nom, ho faré, á fi de quel Pare sia glorificat en lo Fill.
14 Si demanau alguna cosa en mon nom, la faré.
15 Sim amau, guardau mos manaments.
16 Y jo pregaré al Pare, y vos donará altre Consolador, peraqué habitia ab vosaltres eternament:
17 So es, l'Esperit de veritat, á qui lo mon no pot rebrer, perqué nol veu, nil coneix. Emperó vosaltres lo coneixeréu, perqué habitará ab vosaltres, y estará en vosaltres.
18 Nous deixaré hórfans: tornaré á vosaltres.
19 Encara un poch de temps, y lo mon ja nom veurá. Mes vosaltres me veheu, perqué jo visch, y vosaltres viuréu també.
20 En aquell dia coneixeréu que jo estich en mon Pare, y que vosaltres estau en mi, y jo en vosaltres.
21 Qui té mos manaments, yls guarda, aqueix me ama. Yl quim ama será amat de mon Pare, y jol amaré, y jom manifestaré á ell.
22 Judas (no lo Iscariot) li diu: Senyor, ¿per quina rahó vos manifestaréu á nosaltres, y no al mon?
23 Jesús respongué y li digué: Si algum ama guardará mas paraulas, y mon Pare l'amará, y vindrém á ell, y farém mansió en ell.
24 Lo qui nom ama no guarda mas paraulas. Y la paraula que haveu ohit no es meva, sinó del Pare quem ha enviat.
25 Vos he dit aquestas cosas permaneixent encara ab vosaltres.
26 Emperó lo Consolador, l'Esperit Sant, quel Pare enviará en mon nom, vos ensenyará totas las cosas, y vos recordará tot lo queus he dit.
27 La pau vos deixo; la pau meva vos dono: nous la dono jo com la dona lo mon. Nos perturbia vostre cor, nis acobardesca.
28 Ohíreu queus diguí: Men vaitg y torno á vosaltres. Sim amasseu, vos alegraríau sens dubte, de que vaitg al Pare, perquél Pare es major que jo.
29 Y jous ho dich ara abans que esdevinga, a fi de que quant succehesca cregau.
30 Ja no parlaré molt ab vosaltres, puix ve lo príncep d'aquest mon, mes no té res ab mi.
31 Emperó á fi de quel mon conega que jo amo al Pare, y com me doná manament lo Pare, axí fas també. Alsaus y anemsen d'aquí.