Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/166

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
164
FETS, VIII.

donchs mes allá de Babilonia.
44 Lo tabernacle del testimoni estigué ab nostres pares en lo desert, axí com lo ordená Deu, dihent á Moysés quel fes segons la forma que havía vist.
45 Lo qual també nostres pares que vingueren després, lo portaren baix la conducta de Josué á la possessió dels Gentils, als quals Deu expellí fora de la presencia de nostres pares fins als dias de David,
46 Lo qual encontrá gracia devant de Deu, y demaná trobar tabernacle pera'l Deu de Jacob.
47 Emperó Salomó li edificá una casa.
48 Mes l'Altíssim no habita temples fets de ma, com diu lo Profeta:
49 Lo cel es mon trono, y la terra la peanya de mos peus: ¿quina casa m'edificaréu? diu lo Senyor, ó ¿quin es lo lloch de mon repos?
50 ¿No feu la meva ma totas estas cosas?
51 Vosaltres, caps durs, y incircumcidats de cor y d'orellas, resistiu sempre al Esperit Sant, com feren vostres pares, axí vosaltres.
52 ¿A quin dels profetas no perseguiren vostres pares? Ells mataren als que anunciaren la vinguda del Just, del cual vosaltres haveu estat traydors y homicidas:
53 Vosaltres que rebereu la lley per misteri d'ángels, y no l'haveu guardada.
54 Al oir tals cosas son cor reventava de rabia, y cruxían de dents contra ell.
55 Emperó com ell estava ple del Esperit Sant, mirant al cel vegé la gloria de Deu, y á Jesús que estava en peu á la dreta de Deu,
56 Y digué: Aquí veitg los cels oberts, y al Fill del home que está en peu á la dreta de Deu.
57 Mes ells exclamant á grans veus, se taparen las orellas, y tots plegats embestiren impetuosament contra ell,
58 Y trahentlo fora de la ciutat, l'apedregavan; yls testimonis posaren sos vestits als peus d'un jove anomenat Saulo.
59 Y apedregavan á Esteve, que pregava y deya: Senyor Jesús, rebeu mon esperit.
60 Y agenollat clamava en alta veu, dihent: Senyor, nols imputeu aquest pecat. Y quant hagué dit aixó dormí en lo Senyor. Y Saulo consentía en sa mort.

CAP. VIII.

Saulo persegueix l'Iglesia. Felip predica en Samaria, ahont son enviats Pere y Joan. Pecat comú per Simó lo Mago. Felip bateja al Eunuch d'Etiopía.
1 En aquell temps s'alsá una gran persecució contra l'Iglesia de Jerusalem, y foren tots dispersos per las provincias de Judéa y de Samaria, exceptats los Apóstols.
2 Y uns homes piadosos portaren á enterrar á Esteve, y féren gran condol sobre ell.
3 Emperó Saulo assolava l'Iglesia, entrant per las casas, y arrancantne homes y donas los feya posar en presó.
4 Yls que havían estat dispersos transitavan d'una part á l'altra anunciant la paraula de Deu.
5 Y Felip baixant á una ciutat de Samaria los predicava á Christo.
6 Y la gent escoltava ab atenció lo que Felip deya, oyentlo ab un mateix ánimo, y vehent los miracles que feya.
7 Perqué molts dels que tenían esperits impurs, exían donant grans veus: y molts coixos y paralítichs fóren curats.
8 Y aquella ciutat s'umplí d'ale-