Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/19

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


la gent, veus aquí sa mare y sos germans que estaban defora, desitjant parlar ab ell.
47 Y un li digué: Mira que ta mare y tos germans están defora yt demanan.
48 Y ell responent al que li parlava, li digué: ¿Qui es ma mare, y qui son mos jermans?
49 Y extenent la meva ma envers sos deixebles, digué: ¡Veus aquí ma mare y mos germans!

50 Puix qualsevol que fassa la voluntat de mon Pare que está en lo cel, aqueix es mon germá, y germana, y mare.

CAP. XIII.

Predica Jesús ab parábolas y las dexifra als Apóstols. Parábola del sembrador, del gra de mostassa, del llevat, del tresor escondit, de la perla preciosa, del filat ple de peixos. Profeta sens honra en sa patria.
1 En aquell dia exint Jesús de la casa, s'assentá á la bora de la mar.
2 Y se li acercá gran multitut de gent, de manera que entrant en una barca s'assentá, y tota la gent estava dreta en la bora.
3 Yls parlá de moltas cosas ab parábolas, dihent: Veus aquí que un sembrador exí á sembrar.
4 Y quant sembrava, caygueren algunas llavors prop del camí, y vingueren los aucells del ayre y se las menjaren.
5 Altras caygueren en llochs pedragosos ahont no hi havía molta terra; y nasqueren tot seguit, puix no hi havía fondaria de terra.
6 Emperó al exir lo sol, se cremaren y se secaren, perqué no tenían arrel.
7 Altras caygueren sobre espinas; y cresqueren las espinas y las sufocaren.
8 Y altras caygueren en terra bona, y donaren fruit, una á cent, altra á sexanta, y altra á trenta.
9 Qui te orellas per oir, oyga.
10 Y arribant los deixebles li digueren: ¿Perquéls parlau ab parábolas?
11 Ell los respongué dihent: Perqué á vosaltres seus ha otorgat lo coneixer los misteris del regne del cel; emperó á ells no sels ha otorgat.
12 Puix al que té se li donará, y tindrá mes; emperó al que no té, fins alló que té se li pendrá.
13 Per aixóls parlo jo ab parábolas, perqué mirant no veuhen, y escoltant no ouhen, ni entenen.
14 Y se verifica en ells la profecía de Isaías que diu: Ohiréu ab vostras orellas, y no entendréu; y mirant, miraréu y no veuréu.
15 Puix lo cor d'aquesta gent s'ha engrossit, y sas orellas se tornaren duras per oir, y sels tancaren los ulls; peraqué may hi vejan ab sos ulls, ni oygan ab sas orellas, ni comprengan ab son cor, y se convertescan y jols donia la salut.
16 Emperó benaventurats los vostres ulls, perqué veuhen; y vostras orellas, perqué ouhen.
17 Puix en veritat vos dich, que molts Profetas y justos ansiaren veurer lo que veheu, y nou vegeren; y ohir lo que ohiu, y nou ohiren.
18 Ohiu vosaltres donchs la parábola del sembrador.
19 Qualsevol que ou la paraula d'aquell regne y no la enten, ve lo maligne y arrabassa lo ques havía sembrat en son cor: aqueix es lo que fou sembrat á la bora del camí.
20 Emperó lo sembrat en terra pedragosa, es aquell que ou la paraula, y al prompte la reb ab goitg.
21 Mes no té en sí arrel, ans be es de poca duració. Y ensobreve-