esta paraula; emperó llavors alsaren lo crit, dihent: Trau fora del mon á semblant home, perqué no es just que visca.
23 Y com ells continuassen cridant, y llansassen de sí sos vestits, y tirassen pols al ayre,
24 Lo Tribú maná ficarlo á la fortalesa y donarli torment assotantlo, pera saber per quina causa clamavan axí contra d'ell.
25 Y quant l'hagueren lligat ab corretjas, digué Pau al Centurió que estava allí: ¿Vos es lícit á vosaltres assotar á un home Romá, y sens esser condemnat?
26 Quant lo Centurió oygué aixó, aná al Tribú y li doná avís, dihent: Mira lo que vas á fer, perqué aquest home es ciutadá Romá.
27 Y venint lo Tribú li digué. ¿Dígam si tu ets Romá? Y ell digué: Sí, ho so.
28 Y respongué lo Tribú: Jo per una gran suma obtinguí aquest privilegi de ciutadá. Puix jo, respongué Pau, ho so de naixement.
29 Al punt donchs s'apartaren d'ell los que li havían de donar torment, y fins lo Tribú entrá en temor per haverlo lligat, tant prest com sabé que era ciutadá Romá.
30 Y al dia següent, volent saber de cert la causa que tenían los Jueus per acusarlo, lo feu deslligar, y maná ques juntassen los Sacerdots y tot lo Consell, y trahent á Pau, lo presentá en mitg d'ells.
Pau ab sas paraulas ocasiona una disputa entre Fariséus y Saducéus. Lysias l'envia ab escolta militar á Cesaréa á Felix Gobernador Romá, á fi de deslliurarlo d'una conjuració horrible.
1 Pau donchs fixant los ulls en lo Consell, digué: Varons germans, fins avuy m'he conduhit devant de Deu ab tota bona conciencia.
2 Y Ananías, Príncep dels Sacerdots, maná als que estavan prop d'ell quel ferissen en la boca.
3 Llavors Pau li digué: Deu te ferirá á tu, paret emblanquida. ¿Tu estás sentat pera judicarme segons la lley, y me manas ferir contra la lley?
4 Yls que estavan allí digueren: ¿Maleheixes tu al Sumo Sacerdot de Deu?
5 Y digué Pau: No sabía, germans, que fos lo Príncep dels Sacerdots, perqué escrit está: No malehirás al Príncep de ton poble.
6 Y sabent Pau que una part d'ells era Saducéus y altra Fariséus, digué en alta veu en lo Consell: Varons germans, jo so Fariséu fill de Fariséu, per l'esperansa y resurrecció dels morts so jo judicat.
7 Y quant hagué dit aixó, se mogué una gran dissensió entrels Fariséus yls Saducéus, y se dividí la multitut.
8 Perquéls Saducéus diuhen que no hi ha resurrecció, ni ángel, ni esperit; emperó los Fariséus confessan las dos cosas.
9 Axí ques mogué una gran clamor. Y alsantse alguns dels Fariséus, altercavan, dihent: No trobam ningun mal en aquest home: y si li ha parlat un esperit ó un ángel, no pugném contra Deu.
10 Y per la gran dissensió que hi havía, tement lo Tribú que ells no despedassassen á Pau, maná venir als soldats, y quel traguessen del mitg d'ells, y quel portassen á la fortalesa.
11 Y á la nit següent se li aparegué lo Senyor, y digué: Té constancia, Pau; perqué axí com has donat testimoni de mi en Jerusalem, convé quel donias també en Roma.
