Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/192

190

FETS, XXIII.

12 Y quant fou de dia se juntaren alguns dels Jueus, y se conjuraren baix maledicció, dihent: Que no havían de menjar ni béurer fins que haguessen mort á Pau.
13 Y eran mes de quaranta homes los que havían entrat en aquesta conjuració;
14 Los quals anaren als Prínceps dels Sacerdots y als Ancians, y digueren: Nosaltres nos havem obligat, baix de maledicció, á no tastar bussí fins que matem á Pau.
15 Donchs ara vosaltres ab lo Concili significau al Tribú quens lo traguia fora, com que voleu coneixer ab mes certesa de sa causa. Y nosaltres estarem esperant pera matarlo abans que arribia.
16 Y quant oygué aquesta conspiració un fill de la germana de Pau, aná y entrá en la fortalesa, y doná avís á Pau.
17 Y Pau cridant á un dels Centurions, digué: Conduheix aquest jove al Tribú, perqué té que participarli certa cosa.
18 Prenentlo lo Centurió, lo conduhí al Tribú, y digué: Pau, lo pres, me demaná queus conduhís aquest jove, perqué té que comunicarvos alguna cosa.
19 Y prenentlo lo Tribú per la ma, y retirantlo á part, li preguntá: ¿Ques lo que tens que dirme?
20 Y ell digué: Los Jueus han concertat suplicarvos, que demá presenteu á Pau al Consell, com que volen inquirir d'ell alguna cosa ab mes certesa.
21 Emperó vos nols cregáu, puix hi ha mes de quaranta d'ells quel esperan de parada, y han jurat baix pena de maledicció, que no menjarían ni beurían fins haverlo mort, y ara están ja alerta aguardant aqueixa promesa de vos.
22 Llavors lo Tribú despedí al jove, y li maná que no digués á ningú que li havía donat avís d'aixó.
23 Y cridant á dos Centurions, los digué: Teniu previnguts doscents soldats que vajan fins á Cesaréa, y setanta de cavall, y doscentas llansas desde l'hora tercia de la nit.
24 Y aparellau cavalcaduras en que sia conduhit Pau á cavall ab tota seguretat al Gobernador Felix.
25 (Puix temía no s'apoderassen de Pau los Jueus, yl matassen, y després lo calumniassen á ell de que havía rebut diner.)
26 Y escrigué una carta en aquestos termes: Claudi Lysias al Excelentíssim Gobernador Felix, salut.
27 A est home que prengueren los Jueus, y estavan á punt de matarlo, sobrevenint jo ab la tropa, lo deslliurí, sabent que era Romá.
28 Y volent averiguar lo delicte que l'imputavan, lo portí al Consell d'ells:
29 Y trobí quel acusavan sobre qüestions de sa lley, sens haver en ell delicte algú que meresqués mort ó presó.
30 Y quant me digueren quels Jueus li tenían posadas paradas, vos l'he enviat á vos, intimant també als acusadors que apellian á vos, si tenen res que dir contra ell. Salut.
31 Los soldats donchs, conforme al ordre que tenían, prengueren á Pau, yl portaren de nit á Antipatride.
32 Y al dia següent despatxant als de cavall perqué anassen ab ell, sen tornaren los demés á la fortalesa.
33 Y quant arribaren á Cesaréa entregaren la carta al Gobernador, y presentaren també á Pau devant d'ell.
34 Y haventla llegida, y pregun-