Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/194

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
192
FETS, XXV.

aquestas cosas, y estant ben informat d'aquest camí, los remeté á un altra ocasió, dihent: Quant baxia lo Tribú Lysias vos donaré audiencia.
23 Y maná á un Centurió que guardás á Pau, y li deixás tenir llibertat, y que nos impedís á ningú dels seus l'entrar á servirlo.
24 Y després d'alguns dias vingué Felix ab Drusila sa esposa, que era Jueua, y cridá á Pau, yl ohí parlar de la fe que está en Jesu-Christ.
25 Emperó com Pau parlás de la justicia, de la castedat, y del judici que ha de venir, espantat Felix, li digué: Per ara retírat, que quant sia ocasió jot cridaré.
26 Y esperava que Pau li donaría diners perquel soltás; y per aixó lo cridava mes sovint, y conversava ab ell.
27 Emperó al cap de dos anys, Porcio Festo succehí á Felix, lo qual volentse congraciar ab los Jueus, deixá á Pau en la presó.

CAP. XXV.

Pau se defensa devant de Festo. Apella á César. Lo Rey Agripa desitja véurer á Pau, y Festo lo presenta á ell.
1 Festo donchs, havent vingut á la provincia, al cap de tres dias pujá de Cesaréa á Jerusalem.
2 Yls Prínceps dels Sacerdots, yls principals dels Jueus acudiren á ell contra Pau, y li suplicavan,
3 Demanantli favor contra ell, peraquél manás venir á Jerusalem, posantli emboscadas en lo camí per'assessinarlo.
4 Emperó Festo respongué, que Pau estava guardat en Cesaréa, y que ell quant antes partiría per allí.
5 Per lo tant digué, que vingan los principals d'entre vosaltres ab mi, y si hi ha algun delicte en aquest home, quel acusian.
6 Y haventse detingut entre ells mes de deu dias, baixá á Cesaréa; y al dia següent, sentantse en lo Tribunal, maná que li portassen á Pau.
7 Luego que hagué vingut, lo rodejaren los Jueus que havían vingut de Jerusalem, acusantlo de molts y graves delictes que no podían probar.
8 Y Pau se defensava, dihent: En res he pecat, ni contra la lley dels Jueus, ni contra lo temple, ni contra César.
9 Emperó Festo, volentse congraciar ab los Jueus, respongué á Pau, y digué: ¿Vols pujar á Jerusalem, y ser judicat d'aquestas cosas devant de mi?
10 Y Pau digué: Devant del Tribunal del César estich, en ell dech jo ser judicat; ningun mal he fet als Jueus, com vos sabeu molt be.
11 Y sils he fet algun agravi ó cosa digna de mort, no rehuso lo morir; emperó si no hi ha res de quant ells m'acusan, ningú pot entregarme á ells: apello al César.
12 Llavors Festo, després d'haver conferenciat ab lo consell, respongué: ¿Has apellat al César? Anirás al César.
13 Y passats alguns dias, lo Rey Agripa y Berenice vingueren á Cesaréa á saludar á Festo.
14 Y haventse detingut allí molts dias, Festo declará al Rey la causa de Pau, dihent: Aquí hi ha un home que Felix deixá pres,
15 Acerca del qual, quant jo era á Jerusalem, acudiren á mi los Prínceps dels Sacerdots yls Ancians dels Jueus, demanant quel condemnás:
16 Als quals responguí: Que no es costum entrels Romans condemnar á ningun home, sens quel acu-