sat tinga devant sos acusadors, y sens donarli lloch de defensarse del crim quel imputan.
17 Y havent ells acudit aquí, sens la menor dilació, al dia següent me vaitg sentar en lo tribunal, y maní portar davant de mi aquest home:
18 Los acusadors del qual, estant presents, ningun delicte l'imputaren dels que jo suspitava:
19 Solament tenían contra ell algunas qüestions sobre la seva superstició y sobre un cert Jesús mort, lo qual Pau afirmava que era viu.
20 Y estant en dubte acerca d'aquesta qüestió, li vaitg dir si volía anar á Jerusalem, y ser allí judicat d'aquestas cosas.
21 Emperó havent apellat Pau que sel reservás per lo judici d'August, vaitg manar quel guardassen fins que jol envihi al César.
22 Llavors Agripa digué á Festo: Jo també desitjaría ohir á aquest home. Y ell respongué: Demá l'ohiréu.
23 Y al dia següent, venint Agripa y Berenice ab una gran ostentació, y havent entrat en l'audiencia ab los Tribuns, y ab las principals personas de la ciutat, se presentá Pau per ordre de Festo.
24 Y Festo digué: Rey Agripa, y tots los que aquí estau ab nosaltres, vosaltres veheu á aquest home, contra del qual tota la multitut dels Jueus ha recorregut á mi en Jerusalem, demanant á crits que no debía viurer mes.
25 Mes jo no trobí que hagués comés res quel fes digne de mort. Emperó havent ell apellat á August, resolguí enviarlo á ell:
26 Del qual jo no tinch cosa certa que escriurer al senyor. Per lo qual vos lo he presentat, y majorment á vos, ó Rey Agripa, á fi de tenir després del interrogatori alguna cosa que escriurer.
27 Puix me sembla una cosa fora de rahó enviar un home pres, y no informar de las acusacions que li fan.
Pau se justifica devant d'Agripa. Festo lo tracta d'insensat. Agripa reconeix sa inocencia.
1 Y digué Agripa á Pau: Te es permés parlar en ta defensa. Llavors Pau extenent la ma comensá á justificarse:
2 Me tinch per ditxós, ó Rey Agripa, en poder justificarme en vostra presencia de tot quant m'acusan los Jueus:
3 Majorment quant vos sabeu totas las cosas, y las costums, y qüestions que hi ha entrels Jueus; per lo qual jous suplico quem oygau ab paciencia.
4 Y en veritat que la vida que jo fíu en Jerusalem entre los de ma nació desdel principi de ma juventut, la saben tots los Jueus;
5 Coneixent desdel principi (si volguessen testificarlo) que jo, segons la secta mes segura de nostra religió, vaitg viurer qual Fariséu.
6 Y ara so acusat en judici per esperar la promesa feta per Deu á nostres pares:
7 La qual esperan veurer cumplerta las nostra dotse tribus, servint á Deu de nit y de dia. Per aquesta esperansa, ó Rey, so jo acusat dels Jueus.
8 Puix que, ¿se té per cosa increible entre vosaltres que Deu ressuscitia los morts?
9 Y jo en veritat també pensava fer moltas cosas contra lo nom de Jesús Nazareno.
10 Y axí ho fíu en Jerusalem, y vaitg posar presos á molts sants,
