Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/196

194

FETS, XXVI.

havent rebut poder dels Prínceps dels Sacerdots; y quant los donavan la mort hi vaitg consentir també.
11 Y frequentment los castiguí en totas las Sinagogas, y los compelía á blasfemar: y indignantme mes y mes contra d'ells, los perseguía fins en ciutats estranyas.
12 En quals cosas, anant á Damasco ab autoritat y comissió dels Prínceps dels Sacerdots,
13 Al mitg dia vegí, ó Rey, en lo camí una llum del cel que superava lo resplandor del sol, la quem rodejá á mi y als que anavan ab mi.
14 Y havent caygut tots nosaltres en terra, oyguí una veu quem deya en llengua hebréa: Saulo, Saulo, ¿perquém persegueixes? Cosa dura es tirar cossas contra l'agulló.
15 Y jo diguí: ¿Qui sou vos, Senyor? Yl Senyor digué: Jo so Jesús á qui tu persegueixes.
16 Emperó álsat, y pósat de peus; perqué per aixó m'he aparegut á tu, á fi de constituirte ministre y testimoni de las cosas que has vist, y de las que jot mostraré en mas aparicions,
17 Deslliurant del poble y dels Gentils, als quals jot envío ara,
18 Peraquéls obrias los ulls, ys convertescan de las tenebras á la llum, y del poder de Satanás á Deu, peraqué rebian la remissió de sos pecats, y la part de la herencia entrels que son santificats per la fe que es en mi.
19 Per lo qual, ó Rey Agripa, jo no vaitg esser desobedient á la visió celestial,
20 Sinó que prediguí primerament als de Damasco, y després en Jerusalem, y per tota la terra de Judéa, y als Gentils, ques arrepentissen ys convertissen á Deu, fent obras dignas de arrepentiment.
21 Per aquestas causas, estant jo en lo temple, me prengueren los Jueus ym volgueren matar.
22 Emperó havent obtingut l'auxili de Deu, permanesch fins al dia d'avuy, donant testimoni d'ell á grans y á xichs, no dihent altras cosas, fora d'aquellas que digueren los Profetas y Moysés, que havían de succehir:
23 Quel Christo havía de patir, que havía de ser lo primer que ressuscitaría d'entrels morts, y anunciaría la llum al poble y als Gentils.
24 Y mentras ell deya estas cosas en sa defensa, Festo digué en alta veu: Estás fora de sí, Pau; las moltas lletras t'han trastocat lo judici.
25 Y Pau digué: No he perdut lo judici, Optimo Festo, ans be dich paraulas de veritat y de sabiduría.
26 Perqué d'estas cosas té coneixement lo Rey, á presencia de qui parlo ab tota llibertat, puix crech que ninguna d'ellas se li oculta: perqué no han estat fetas estas cosas en ningun racó.
27 Rey Agripa, ¿Creheu vos en los Profetas? Jo sé que hi creheu.
28 Llavors Agripa digué á Pau: Per poch me persuadeixes á ferme Christiá.
29 Y Pau digué: Plagués á Deu que per poch y per molt, no tant solament vos, sinó tots los quem ouhen, arribassen á ser tals qual jo so, excepte aquestas cadenas.
30 Y s'alsá lo Rey, yl Gobernador, y Berenice, yls que estavan sentats ab ells:
31 Y retirantse d'allí, parlavan entre ells, dihent: Aquest home no ha fet cosa per la qual haja de morir ni estar en presó.
32 Y Agripa digué á Festo: Podría aquest home posarse en lliber-