Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/197

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
195
FETS, XXVII.

tat sinó hagués apellat al César.

CAP. XXVII.

Pau navega á Roma conduhit per lo Centurió Julio: naufraga la barca prop d'una isla, emperó tots se salvan.
1 Mes com estava determinat enviarlo per mar á Italia, y que Pau fos entregat ab altres presos á un Centurió, anomenat Julio, de la cohort Augusta,
2 Embarcantnos en un barco d'Adrumeto, nos ferem á la vela, intentant costejar las terras del Asia, y portant en nostra companyía á Aristarch Macedoni de Tessalónica.
3 Y al dia següent arribarem á Sidon: y Julio tractant á Pau ab humanitat, li doná permís per anar á sos amichs, á fi de ques provehís de lo necessari.
4 Y quant isquerem d'allí anavam bordejant sota de Xipre, perquéls vents eran contraris.
5 Y havent passat la mar de Cilicia y de Pamphilia, arribarem á Myra de Lycia.
6 Y allí, trobant lo Centurió un barco d'Alexandría que anava á Italia, nos trasbordá á ell.
7 Y com navegassem molts dias lentament, y apenas poguessem avistar á Gnido, essentnos contrari lo vent, anarem costejant l'isla de Creta cerca de Salmó.
8 Y navegant ab molt treball lo llarch de la costa, arribarem á un lloch ques anomena Bons Ports, prop del qual estava la ciutat de Thalassa.
9 Y com s'hagués gastat molt temps, y no fos ha segura la navegació, per quant era ja passat lo dejuni, Pau los amonestava,
10 Dihentlos: Varons, jo veitg que la navegació comensa á ser perillosa y de molt dany no sols per la barca y son cárrech, sinó també per nostras vidas.
11 Emperó lo Centurió donava mes crédit al Pilot y al Patró del barco, que á lo que deya Pau.
12 Y com lo port no fos bo per hivernarhi, la major part fóren de parer ques isqués d'allí per si se podía arribar á Fenice á hivernar en ella, per ser un port de Creta que mira al Africo y al Coro.
13 Y corrent vent de mitgjorn, pensant tenir ja lograt son intent, llevant áncoras en Asson, costejavan Creta.
14 Emperó al cap de poch, doná contra del barco un vent tempestuós, anomenat Euroaquilon.
15 Y arrebatat lo barco, y no podent resistir á la borrasca, abandonarem la barca á la mercé del vent, y axís eram portats.
16 Y llansats per la corrent á una isla, anomenada Cauda, ab dificultat poguerem agarrar lo bot.
17 Y haventlo alsat, se valgueren de tots los medis, cenyint lo barco, y temerosos de donar en un banch d'arena, arriaren las velas, y axí eran arrastrats.
18 Al dia següent, trobantse furiosament combatuts del temporal, tiraren lo cárrech al mar;
19 Y al tercer dia tiraren també al mar ab sas propias mans lo aparell del barco.
20 Y no vehentse per molts dias lo sol ni las estrellas, y amenassats d'una borrasca, teníam ja perdudas totas las esperansas de salvarnos.
21 Y havent passat molt temps sens menjar, s'alsá llavors Pau, y posat dret en mitg d'ells, digué: Millor haría estat, sens dubte, ó varons, seguint lo meu consell, no haver exit de Creta, y evitar aquest perill y dany.
22 Emperó ara vos amonesto que