Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/198

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
196
FETS, XXVIII.

tingau bon ánimo; puix nos perdrá de vosaltres ninguna persona excepte lo barco.
23 Perqué aquesta nit sem ha aparegut l'ángel de Deu, de qui jo so, y á qui jo servesch,
24 Dihent: No temias, Pau, es necessari que comparescas devant del César; y vet aquí que Deu t'ha fet gracia de tots los que navegan ab tu.
25 Per lo qual, varons, teniu bon ánimo, perqué crech en Deu que será axí com sem ha dit.
26 Emperó es precís que toquem á un altra isla.
27 Y quant arribá la nit del dia catorse, com navegassem per lo mar Adriátich, los mariners cerca de mitja nit suspitaren que tenían á la vista alguna terra;
28 Y tirant la sonda trobaren vint brassas d'aygua, y després un poch mes enllá ne trobaren quinse.
29 Y tement que donassen en algun escoll, tiraren quatre àncoras desde la popa, y desitjavan ques fes de dia.
30 Yls mariners, volentse escapar del barco, tiraren lo bot al mar, ab lo pretext de voler allargar las áncoras de proa;
31 Digué Pau al Centurió y als soldats: Si aquestos homes no permaneixen en lo barco, vosaltres no podeu salvarvos.
32 Llavors los soldats tallaren las amarras del bot, yl deixaren pérdrer.
33 Y quant comensá á ferse de dia, Pau suplicava á tots que menjassen alguna cosa, dihent: Catorse dias fa que esteu esperant y en dejú, sens haver pres res.
34 Per lo tant per lo be de vostra salut, vos prego que menjeu; puix nos perdrá ni un sol cabell del cap de ningú de vosaltres.
35 Y havent dit aixó, prenent pá doná gracias á Deu en presencia de tots, y partintlo comensá á menjar.
36 Ab aixó tots prengueren ánimo, y menjaren ells també.
37 Y totas las personas que anabam dins del barco eram doscentas y setanta sis.
38 Y quant estigueren saciats alleugeravan lo barco, tirant lo blat al mar.
39 Y haventse fet de dia, no conexían la terra; no obstant descubrían una cala que tenía platja, y discurrían com podrían atracar allí lo barco.
40 Y llevant anclas, s'entregaren á la mercé de las olas, y afluixant també las cordas del timó, y alsada la vela de popa pera péndrer vent, se dirigían á la platja.
41 Emperó donant en un lloch que tenía mar per los dos costats, ells hi vararen la barca; y la proa estava encallada y inmóvil, mes la popa s'obría á cops de mar.
42 Llavors los soldats fóren de parer ques donás la mort als presos, peraqué ningú s'escapás nadant.
43 Emperó lo Centurió, volent salvar á Pau, prohibí tal cosa; y maná quels que sabessen nadar se tirassen los primers al mar, y escapassen á terra;
44 Yls demés fóren trets, uns sobre posts, altres sobre trossos del barco; y axí se conseguí que tots escapassen salvos á terra.

CAP. XXVIII.

Pau es picat d'un escursó en Malta. Cura varios mals. Continúa son viatge á Roma, ahont predica á Jesu-Christ entrels principals Jueus.
1 Y estant ja en salvo, saberem que l'isla s'anomenava Melita. Yls Bárbaros nos tractaren ab molta